Al final ens decidim a anar a Montserrat en Btt, quedem els 5 magn
ificos Rafa, Eudald, Xavi, Fran i Marc a les 8 en punt per iniciar la Ruta, coi que abrigats que van tots! que es pensen que no puja això o què?. Em despreocupo pel Rafa, veig que la seva dona sabia on l´enviava i li ha equipat la épic amb 3 portabidons, pensem que en 2 d´ells hi porta "caldo enriquecido" i en l´altre orujo d´herbes per si baixen les temperatures.El Xavi em saboteja la ruta, me la retalla per 3 llocs guapos trialeros.. diu que ell va a preu fet com els taxistes , que no fa més km, l´Eudald amb el seu "Goita Nano" em parla de les grans propietats culinaries de l´esquirol a l´arròs al veure´n passar un, i amb un 3 i no res entremig de tot de salves de caçadors que porten l´escopeta molt suelta al ser el 1er dia de caçera ens plantem a Caldes, d´aqui fins a Santmenat i Castellar en un vist i no vist.Comencem a pedalar, el Xavi Miseries ja ens fa retallar una pujada classificatoria molt guapa, i si resulta que hi habia una Rave alla? ahhhhhhhhh... responsabilitat teva Xavi... veuràs com s ´en enterin els altres.Amb un parell d´horetes si arriba i després de disfrutar amb com un nen per les baixades ens plantem a Matadapera, allà fem l´esmorzar i en Xavi pronostica a la una ser a Montserrat, pensem que ara li deu fer efecte l´Epo i ens disposem a coronar la casa de l´Obac, en Fran conta
q
ue hi ha 6 km de baixada per una pista d´asfalt bastant dreta que després s´hauran de remontar, això farà mal! Mal he dit? això no és res... Per mal i fart de riure quan s´em acud pendre una via d´escalada nova, de cop trobo un tallat de 50 cm i al no veure molt clara la sortida... digues.. Cagat de mi? o assenyat no ho se; em paro, sento un "nano , per aqui per aqui", i ohhhhhhhhh gran imatge del dia, veig una specialized de carbono tocant amb el plat a la punta de l´escaló i realitzant un doble mortal amb tirabuixó d´una forma impecable! Sort que a l´escapatoria hi habia pinassa i ja et veus al pobre Eudald de morros a la pinassa forgant talment com si fos un senglar. Suposo que no fa falta comentar el fart de riure dels demés. Als 15 metres en un lloc aparentment sense massa dificultat tècnica em giro per mirar si venia el grup i veig una roda volant, penso que és l´Eudald de nou però no!, resulta ser la bici cisterna del Rafa que s´ha empuntat en l´únic roc que hi habia enmig d´aquell prat. Suposo que va ser per l´inèrcia que van agafar els 3 litres de caldo el resultat d´aquell "Front Flip", total sembla que no hi ha hagut danys, la bici pren una posició una mica indecisa, no sabies si anava o venia, perquè li va quedar amb el manillar girat al revés, ens parem a fer 4 ajustos, i ens donem compte que el GPS que "fins ara ens habia salvat la vida" jajajajajaja, només pinta ratlles rectes, em poso a buscar pel terra com un desesperat , com si busqués bolets, li comento al Rafa que estic buscant les corbes i els mapes que li han caigut per allà terra (més riures).Travessem Vacarisse
s en un moment, i en poc més ja som a sota Montserrat, a Monistrol, comença lo bo.Començo a tirar i de cop veig que no ve ningú, com que estic fora de temporada em permeto inclús fer un tram molt dret a peu (porqué yo lo valgo) , em caça l´Eudald i tiren un tram més junts i dedicim reagrupar-nos, i fins a dalt cadascú al seu ritme, jo darrera l´Eudald però ell aixecant roda tot s´ha de dir, es veu que li sobren punts de carnet,o algún tipus de prometença a la moreneta, ves a saber... el Fran i el Xavi una mica més avall i el Rafa arrossegant bidons amunt, quan els 2 ja som al parking esperant, amb una pudó d´embrague dels cotxes que allà feien cua, veiem que s´han canviat les tornes, el Rafa va tercer destacat, coi quin pal els hi ha fotut al Fran i al Xavi, o deu ser el caldo que ha fet efecte, o és que ha buidat els 3 bidons i ara si que puja fi, ole! pel Rafa quin esperit de sacrifici i de patiment i com hi va el tio, em trec el barret! .
Arribem a Montserrat, son les 14:00, sortejem una munió de gent per arribar fins la plaça, enredem a una mossa estrangera perquè ens faci unes fotos amb el mòbil, ja que el Xavi m´ha volgut sabotejar la sortida, va el tio i no porta la càmera 
tot s´ha de dir, enfí... no ens desviem del tema que la rossa que ens feia les fotos no estava del tot malament .Comencem a baixar, els cotxes fan la seva nosa baixant, em pregunto jo.. perquè no baixen més ràpid? van a fotre un ciri miraculós a Montserrat perquè els salvi de tot, i en ves de baixar a tota castanya a la primera corba ja els veus tots amb els frens clavats, i això és fé? , lo nostre si és fé baixant plegats traçant sense tocar freno i pedelant com aixelabrats! , Gràcies Morenetea ;).
Quan som a Monistrol comença el ball de numeros, que si son les 14:20h i hem de dinar, que si a les 7:40 ja és de nit, que si no arribarem. Decideixo pendre les regnes de la situació i en el Xavi li dic, res tu, com si fos una Boda, ens fotem un homenatge en un restaurant encara que sigui de 50 euros i ja tornarem amb tren o el que sigui, sembla que la idea agrada entre els expedicionaris, i ens plantem en un restaurant del centre de Monistrol on tenen llar de foc i fan parrillades, amés ens deixen tancar les bicis en el magatzem.
Allà fem una destrossa d´aliments considerable tal i com es pot apreciar, el típic dinar de ciclista, res de l´
altre món! 
Entre abraçades, petons i demés mariconades, jo ja habia enfilat cap a l´estació amb el Fran, el Xavi Rafa i Eudald es despedeixen del cuiner. Arribem a l´estació dels Ferrocatarrils Catalans; em sembla que es diu? i després de negociar uns tikets amb un noi a canvi de la épic del Rafa conseguim entrar a l´estació, 
l´Eudald envalentonat per haber vist la moreneta decideix fer els escalons del pas subterrani de l´estació tant de baixada com de pujada, els de pujada sense massa éxit i acaba anan´t de morros per segon cop en el dia d´avui.
Tren cap a Sant Vicenç de Castellet, transbord i cap a Montcada Bifurcació, 15 parades, casi res, nosaltres 4 comentant la jugada i el Rafa també li devia comentar a algú però en l´anonimat.
Arribada a Montcada, les 19.10h , el tren no arriba fins d´aqui 45 min, i veient que allà hi havien escales i l´Eudald s´ens podria matar, l´Eudald i en Xavi decideixen preguntar a un pobre padrí un "SI O NO" ràpid, "SI O NO"? total que ja us podeu imaginar quina era la re
spota al si o no, si tornem amb bici fins a casa comptant que a les 19.50 ja és fosc o si agafavem el tren, a l´home se li acud dir un "SI" i ja hi som pel troç, davant la meva disconformitat i la del Fran sortim a bon ritme, enriute´n del Tour, i un dels que deia que SI d´anar´hi ja li treiem més de 700 mts durant els primers 750 metres , jajajaja , que no es farà fosc? NO,NO , BROMA! En aquest punt ens despedim del Rafa al mig de la C17 ;que ell anava a reunir-se amb la familia a Santa Coloma. Encara tinc els meus remordiments, l´últim que sé d´ell és que el vàrem deixar al mig de la C-17, segons ell anava contra direcció, i no li vam deixar calers, si l´atraquen per lo menys poder donar-los algo als lladres , perquè ja em diràs qui vol una epic amb 3 bidons???, esperem que la Moreneta també l´ajudés a ell.
Entrem a Montcada, a buscar el riu, però ja que hi som perquè no ens posem a 30-40 per hora i per donar més emoció a la cosa ara que ja és prou fosc fem la carretera de la Roca home! sort que la Moreneta ens protegeix, cap cotxe podrà contra nosaltres, i tal dit tal fet, Sant Fost, i cap a Montornés, aqui si que ja és negre nit i agafem pel riu amb el frontal de l´Eudald, Montmeló, Granollers, Canovelles, pel passeig, donem les indicacions pertinents a una familia que està perduda tot i portar tom tom per arribar a mataró, igual aquell tom tom estava igual d´esvalotat que el gps del rafa després del "front flip" ves a saber, ens despedim de l´Eudald que marxa cap a casa seva, ens cedeix generosament el frontal que desde aquestes lineas ja aprofito i li dic " ja l´has vist prou" i enfilem cap a casa el Xavi, no sense que aquest durant tot el camí ens comenti lo cuit que va, jo em preocupo perquè pedalo que semblo amenerat, anar g
irant el canell per enfocar-los amb el frontal o per enfocar enrera pels cotxes que ens adelentaven, em despedeixo del Xavi i d´en Fran, el Xavi m´unta la cadena per poder arribar a casa sense tanta música extra i última apretada fins a casa per estirar les cames , són les 21.00h .
En resum: un dia esplendit sense núvols i unes vistes acollonants, bona companyia i molt molt de riure, uns 115 km de Btt. Publicat per Marc Massaguer (http://www.ebismarc.blogspot.com/).
ificos Rafa, Eudald, Xavi, Fran i Marc a les 8 en punt per iniciar la Ruta, coi que abrigats que van tots! que es pensen que no puja això o què?. Em despreocupo pel Rafa, veig que la seva dona sabia on l´enviava i li ha equipat la épic amb 3 portabidons, pensem que en 2 d´ells hi porta "caldo enriquecido" i en l´altre orujo d´herbes per si baixen les temperatures.El Xavi em saboteja la ruta, me la retalla per 3 llocs guapos trialeros.. diu que ell va a preu fet com els taxistes , que no fa més km, l´Eudald amb el seu "Goita Nano" em parla de les grans propietats culinaries de l´esquirol a l´arròs al veure´n passar un, i amb un 3 i no res entremig de tot de salves de caçadors que porten l´escopeta molt suelta al ser el 1er dia de caçera ens plantem a Caldes, d´aqui fins a Santmenat i Castellar en un vist i no vist.Comencem a pedalar, el Xavi Miseries ja ens fa retallar una pujada classificatoria molt guapa, i si resulta que hi habia una Rave alla? ahhhhhhhhh... responsabilitat teva Xavi... veuràs com s ´en enterin els altres.Amb un parell d´horetes si arriba i després de disfrutar amb com un nen per les baixades ens plantem a Matadapera, allà fem l´esmorzar i en Xavi pronostica a la una ser a Montserrat, pensem que ara li deu fer efecte l´Epo i ens disposem a coronar la casa de l´Obac, en Fran conta
q
ue hi ha 6 km de baixada per una pista d´asfalt bastant dreta que després s´hauran de remontar, això farà mal! Mal he dit? això no és res... Per mal i fart de riure quan s´em acud pendre una via d´escalada nova, de cop trobo un tallat de 50 cm i al no veure molt clara la sortida... digues.. Cagat de mi? o assenyat no ho se; em paro, sento un "nano , per aqui per aqui", i ohhhhhhhhh gran imatge del dia, veig una specialized de carbono tocant amb el plat a la punta de l´escaló i realitzant un doble mortal amb tirabuixó d´una forma impecable! Sort que a l´escapatoria hi habia pinassa i ja et veus al pobre Eudald de morros a la pinassa forgant talment com si fos un senglar. Suposo que no fa falta comentar el fart de riure dels demés. Als 15 metres en un lloc aparentment sense massa dificultat tècnica em giro per mirar si venia el grup i veig una roda volant, penso que és l´Eudald de nou però no!, resulta ser la bici cisterna del Rafa que s´ha empuntat en l´únic roc que hi habia enmig d´aquell prat. Suposo que va ser per l´inèrcia que van agafar els 3 litres de caldo el resultat d´aquell "Front Flip", total sembla que no hi ha hagut danys, la bici pren una posició una mica indecisa, no sabies si anava o venia, perquè li va quedar amb el manillar girat al revés, ens parem a fer 4 ajustos, i ens donem compte que el GPS que "fins ara ens habia salvat la vida" jajajajajaja, només pinta ratlles rectes, em poso a buscar pel terra com un desesperat , com si busqués bolets, li comento al Rafa que estic buscant les corbes i els mapes que li han caigut per allà terra (més riures).Travessem Vacarisse
s en un moment, i en poc més ja som a sota Montserrat, a Monistrol, comença lo bo.Començo a tirar i de cop veig que no ve ningú, com que estic fora de temporada em permeto inclús fer un tram molt dret a peu (porqué yo lo valgo) , em caça l´Eudald i tiren un tram més junts i dedicim reagrupar-nos, i fins a dalt cadascú al seu ritme, jo darrera l´Eudald però ell aixecant roda tot s´ha de dir, es veu que li sobren punts de carnet,o algún tipus de prometença a la moreneta, ves a saber... el Fran i el Xavi una mica més avall i el Rafa arrossegant bidons amunt, quan els 2 ja som al parking esperant, amb una pudó d´embrague dels cotxes que allà feien cua, veiem que s´han canviat les tornes, el Rafa va tercer destacat, coi quin pal els hi ha fotut al Fran i al Xavi, o deu ser el caldo que ha fet efecte, o és que ha buidat els 3 bidons i ara si que puja fi, ole! pel Rafa quin esperit de sacrifici i de patiment i com hi va el tio, em trec el barret! .
Arribem a Montserrat, son les 14:00, sortejem una munió de gent per arribar fins la plaça, enredem a una mossa estrangera perquè ens faci unes fotos amb el mòbil, ja que el Xavi m´ha volgut sabotejar la sortida, va el tio i no porta la càmera 
tot s´ha de dir, enfí... no ens desviem del tema que la rossa que ens feia les fotos no estava del tot malament .Comencem a baixar, els cotxes fan la seva nosa baixant, em pregunto jo.. perquè no baixen més ràpid? van a fotre un ciri miraculós a Montserrat perquè els salvi de tot, i en ves de baixar a tota castanya a la primera corba ja els veus tots amb els frens clavats, i això és fé? , lo nostre si és fé baixant plegats traçant sense tocar freno i pedelant com aixelabrats! , Gràcies Morenetea ;).
Quan som a Monistrol comença el ball de numeros, que si son les 14:20h i hem de dinar, que si a les 7:40 ja és de nit, que si no arribarem. Decideixo pendre les regnes de la situació i en el Xavi li dic, res tu, com si fos una Boda, ens fotem un homenatge en un restaurant encara que sigui de 50 euros i ja tornarem amb tren o el que sigui, sembla que la idea agrada entre els expedicionaris, i ens plantem en un restaurant del centre de Monistrol on tenen llar de foc i fan parrillades, amés ens deixen tancar les bicis en el magatzem.
Allà fem una destrossa d´aliments considerable tal i com es pot apreciar, el típic dinar de ciclista, res de l´
altre món! 
Entre abraçades, petons i demés mariconades, jo ja habia enfilat cap a l´estació amb el Fran, el Xavi Rafa i Eudald es despedeixen del cuiner. Arribem a l´estació dels Ferrocatarrils Catalans; em sembla que es diu? i després de negociar uns tikets amb un noi a canvi de la épic del Rafa conseguim entrar a l´estació, 
l´Eudald envalentonat per haber vist la moreneta decideix fer els escalons del pas subterrani de l´estació tant de baixada com de pujada, els de pujada sense massa éxit i acaba anan´t de morros per segon cop en el dia d´avui.
Tren cap a Sant Vicenç de Castellet, transbord i cap a Montcada Bifurcació, 15 parades, casi res, nosaltres 4 comentant la jugada i el Rafa també li devia comentar a algú però en l´anonimat.
Arribada a Montcada, les 19.10h , el tren no arriba fins d´aqui 45 min, i veient que allà hi havien escales i l´Eudald s´ens podria matar, l´Eudald i en Xavi decideixen preguntar a un pobre padrí un "SI O NO" ràpid, "SI O NO"? total que ja us podeu imaginar quina era la re
spota al si o no, si tornem amb bici fins a casa comptant que a les 19.50 ja és fosc o si agafavem el tren, a l´home se li acud dir un "SI" i ja hi som pel troç, davant la meva disconformitat i la del Fran sortim a bon ritme, enriute´n del Tour, i un dels que deia que SI d´anar´hi ja li treiem més de 700 mts durant els primers 750 metres , jajajaja , que no es farà fosc? NO,NO , BROMA! En aquest punt ens despedim del Rafa al mig de la C17 ;que ell anava a reunir-se amb la familia a Santa Coloma. Encara tinc els meus remordiments, l´últim que sé d´ell és que el vàrem deixar al mig de la C-17, segons ell anava contra direcció, i no li vam deixar calers, si l´atraquen per lo menys poder donar-los algo als lladres , perquè ja em diràs qui vol una epic amb 3 bidons???, esperem que la Moreneta també l´ajudés a ell.
Entrem a Montcada, a buscar el riu, però ja que hi som perquè no ens posem a 30-40 per hora i per donar més emoció a la cosa ara que ja és prou fosc fem la carretera de la Roca home! sort que la Moreneta ens protegeix, cap cotxe podrà contra nosaltres, i tal dit tal fet, Sant Fost, i cap a Montornés, aqui si que ja és negre nit i agafem pel riu amb el frontal de l´Eudald, Montmeló, Granollers, Canovelles, pel passeig, donem les indicacions pertinents a una familia que està perduda tot i portar tom tom per arribar a mataró, igual aquell tom tom estava igual d´esvalotat que el gps del rafa després del "front flip" ves a saber, ens despedim de l´Eudald que marxa cap a casa seva, ens cedeix generosament el frontal que desde aquestes lineas ja aprofito i li dic " ja l´has vist prou" i enfilem cap a casa el Xavi, no sense que aquest durant tot el camí ens comenti lo cuit que va, jo em preocupo perquè pedalo que semblo amenerat, anar g
irant el canell per enfocar-los amb el frontal o per enfocar enrera pels cotxes que ens adelentaven, em despedeixo del Xavi i d´en Fran, el Xavi m´unta la cadena per poder arribar a casa sense tanta música extra i última apretada fins a casa per estirar les cames , són les 21.00h .
En resum: un dia esplendit sense núvols i unes vistes acollonants, bona companyia i molt molt de riure, uns 115 km de Btt. Publicat per Marc Massaguer (http://www.ebismarc.blogspot.com/).
