En l'època en que les nostres contrades estaven dominades pels sarraïns, els habitants de la zona banyada pel riu Saldes, al peu de la serralada del Cadí, sortien de les seves coves i amagatalls i hostilitzaven sempre que podien l'enemic.
Una nit, aquests defensors de la fe i de la terra sentiren uns estranys sorolls: petjades, pedres remogudes, crits...
Quan va sortir el sol veieren esglaiats com sobre la muntanya que ara s'anomena Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa, poblada per uns éssers estranys que s'aliaven amb els sarraïns i mataven a tir de sageta l'infeliç cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat.
Els cristians indefensos davant les forces del mal, varen demanar ajut a Déu que, en escoltar els seus precs, va enviar a 
la terra Sant Miquel amb un estol d'àngels,
i la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys varen destruir el castell, fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca.
D'aquí el nom que se li dóna en l'actualitat: Pedraforca.
S'explica per aquestes contrades que, des de llavors, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reuneixen al Pedraforca en record de l'existència del castell encantat.
I allà estavem nosaltres decidits a pujar al cim i trobar alguna que altre bruixa:
Son les 8:00h i deixem el cotxe al mirador de Gresolet, ja estem preparats avui fa sol pero també fa un fred que pela avui estreno botes noves, unes Asolo, que m'he comprat per fer l'Aneto el pròxim mes de maig i l'Eudald estrena càmera de fotos, una Sony.
Començem l'ascenció sense cap més dificultad fins a trobar el refugi Lluís Estasen a 1640 metres entrem i preguntem si n'hi ha molta neu i ens aconsellen pujar per la tartera ja que per la zona de la grimpada diuen que és bastant perillós, perque hi han plaques de gel, tot i així ens diuen que per la tartera hi ha força neu i que vigilem.
L'Eudald com sempre fa cas omis del que li diuen i decideix provar de pujar per la part de la grimpada i a mi no em queda més remei que seguir-lo, ¡¡¡'pues si que tenien raó aquests del refugi'!!! exclama l'Eudald desprès de la primera relliscada, jo ja havia 'llepat' un parell de cops.Arrivem a la zona de la grimpada i veiem que no hi ha cap perill i que es pot fer perfectament, començem a pujar, ens trobem amb un vent i un fred que pela ens posem els paravents i busquem com a desesperats uns guants a la motxilla, aprofitem per menjar una barreta.
En un tres i no res estavem al cim, pensavem que seria mes dur pero ha semblat força fàcil, un cop a dalt trobem dos muntanuyencs i li diem que ens facin una foto dit i fet, foto feta i en el moment de tornar-nos la càmera sel's hi ha cau a terra i desde dintre em surt en veu baixa un: ¡¡¡'bueenoooooo'!!!, l'Eudald es va quedar blanc aquella càmera l'havia comprat el dijous i avui l'estrenava i ha cardat un hostia contra el terra impressionant i amb l'objectiu obert.Es demanen les respectives disculpes, però clar, la càmera ja marxa cap a casa abonyegada i a mi m'espera una menjada de coco a la baixada impressionant.
Publicat per Xavi Franco.
