Bastiments amb el Nil

Estem de vacances i com cada any des de que va néixer en Nil intentem fer un cim en família, amb l'objectiu de poc a poc encaminar-lo al medi natural i fer-lo gaudir dels espectacles únics que ofereix la natura.

En aquesta ocasió conjuntament amb la Helena hem decidit fer Bastiments (2.881 metres), pujarem en cotxe fins a l'estació d'esquí Vallter 2000, agafarem el camí senyalitzat com a GR11 que ens portarà al refugi d'Ulldeter situat a 2.221 m, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, i dins el terme municipal de Setcases.

Arribar al Refugi no té cap complicació, pugem paral·lels al naixement del riu Ter gaudint de la fresqueta que ens ofereix el matí d’avui.



Passat el Refugi el camí puja suaument fins als peus del coll de la Marrana, que ens ofereix unes vistes del tot impressionants intuint clarament el cim de Bastiments i la resta de pics que envolten el Circ d'Ulldeter.

Un cop a dalt el Coll de la Marrana 2.510m, a la nostra esquerra tenim el Gra de Fajol i davant nostre Bastiments acompanyat a la seva esquerra per el pic de l'infern i a la seva dreta per la Dona, deixem el sender GR11 per girar cap a la dreta i pujar suaument per l’ample llom de la carena.



Encara que pujar a Bastiments es relativament fàcil, el camí puja molt dret, es de mal caminar per la quantitat de rocs que hi ha i sempre bufa un fort vent, un vent que tampoc ajuda gaire a pujar amb comoditat.

El terreny es molt pedregós i sense cap vegetació, el Nil malgrat tenir només quatre anys puja amb pas ferm i amb ganes d'afegir un nou cim al seu currículum i jo ben orgullós d'ell presumeixo de fill amb la gent que ens creuem pel camí.

Arribem a dalt de la carena on esta situada una enorme creu, allà parem 5 minuts per recuperar forces i tot seguit anem a fer el cim que esta a pocs metres i a on trobarem un vèrtex geodèsic.

El cim es allargat i molt pedregós, esta format per tres puntes quasi de la mateixa alçada, les vistes son precioses, i pel cantó francès es té una panoràmica molt amplia dels pirineus.

Com sempre fa molt de vent i com sempre una vegada mes al cim la temperatura baixa bastant, ens refugiem en un Bivac que hi ha en la tercera punta i allà dinem molt tranquils a l'escalfor del sol refugiats del fort vent.

Ara toca baixar fins al refugi de nou i la natura ens premia amb un espectacle realment insòlit, se'ns creua una llúdriga per davant els nostres peus, vam observar durant una bona estona el vol d'un voltor i per últim vam rebre la visita inesperada d'un bon ramat d'isards que estaven refrescant-se al riu.

Arribem al cotxe improvisem un berenar ven fresquets a l'ombra i ara toca tornar a casa, pel camí discutim quina serà la pròxima aventura.

Publicat per Xavi Franco.

Balcó de Pineta - Astazu Occ. 3015m - Astazu Or. 3071m - Marboré 3248m - Les 3 Cascades Or: 3161m/ central: 3106m/Occ: 3098m - Pitón SW 3194m - Cilindro 3328m

Aquest any amb el clar objectiu de sumar uns quants tres mils més al nostre currículum hem posat rumb cap a Pineta (Bielsa) per intentar coronar 9 tres mils en tan sols dos dies.

Diumenge 29 sortim a les 4 de la matinada direcció Bielsa aparquem el cotxe a la vall de Pineta ens equipem i comencem a pujar direcció balcó de Pineta.

Des de la Vall fins al balcó són 3 hores de continuada i forta pujada.

Però nomes arribar a dalt el balcó tots els esforços queden oblidats per les meravelloses vistes que ens ofereix el Balcó. Després de quedar bocabadats continuem pujant fins al Lago Marboré, el contrast es impressionant hi ha molta pedra i gaire bé no hi ha vegetació, sembla que estiguem a la lluna.

Al mateix Lago Marboré ens posem a plantar les tendes i a preparar l'ascensió als dos pics  d'Astazu.
 








Pugem directes i agafem un camí que ens porta per una aresta bastant ample al primer cim del día el Gran Astazu 3.071m.

Cresta i Gran Astazu de Fons.

Gran Astazu 3.071m.

Tornem pel mateix camí, sense descans i emprenem una petita grimpada per visitar al germà petit del Gran Astazu.

Durant la pujada hi ha trossos bastant estrets però aconseguim arribar amb facilitat al Petit Astazu : 3.012 m.

Petit Astazu 3.012m.

Panoràmica desde Petit Astazu.

La baixada la fem pel coll de Swan i despres anem directes fins al Lago Marboré on tenim muntat el Bivac. Hem aprofitat el dia al màxim; 350 km de cotxe fins a Bielsa, aproximació des de el Valle de Pineta fins al Lago Marboré, plantar bivac i pujada als dos Astazu. El fred ens fa anar a dormir d'hora.

Dilluns 30 ens llevem a les 7 hores del matí amb un fred que pela i un vent que bufa de cull..., però això no ens treu les ganes de intentar coronar els 7 tres mils que tenim previstos per fer avui.

Potser la part més dura de la ruta d'avui es planteja a l'inici, salvar l'important desnivell que hi ha des de el Lago Marboré fins al Lago Helado.

Una vegada arribats al Lago Helado posem rumb al primer tres mil del dia Marboré, l'aproximació es fa llarga i el tros final puja bastant.

Lago Marboré

Lago Helado

Marboré: 3.248m, tot i haver boira bastant espessa les vistes son impressionats, s'identifiquen  perfectament les 3 cascades: el següent objectiu.

Última pujada a Marboré

Cim de Marboré 3.248m

Ara animats per l'alegria que produeix coronar un cim ens dirigim a per les tres cascades:

Cascada Oriental 3.161m.

Cascada Central o Pic Brulle 3.106 m.

Panoràmica des de Cascada Occ.

Cascada Occidental 3.095 m.

Migdia i ja van 4, sembla que comença a sortir el sol, parem 5 minuts a menjar per recuperar forçes, i ens dirigim cap el pròxim objectiu: Pitón SW i Cilindro.

Desfem el camí fins tornar al Lago Helado i des de allà mateix agafem una forta pujada; el cuello del cilindro.

Pano cuello Cilindro: cantó Francés.

Pano cuello Cilindro: cantó Espanyol

El cinquè del dia el Pitón SW:  3.194m. un cim molt senzill i que no llueix comparat amb els altres que ja portem fets, però es un tres mil i s'ha de fer.

Pitón SW 3.194 m

Cim del Pitón amb el Perdido de fons

Ara toca pujar al Cilindro, la entrada es força complicada, hem de pujar per una xemeneia pas de IIIº, crec que la des-trepada serà més complicada que la pujada però ja pensarem a la baixada.

Mes endavant ens trobem amb un altre pas complicat amb una trepada de Iº bastant aèria, s'ha d'anar amb comte perquè la roca esta bastant desgastada. I en un quart d'hora ja estem a dalt el Cilindro: 3.325m.

Entrada al Cilindro

Panoràmica del Perdido des del cuello cilindro

Les vistes des de el Cilindro potser són les més maces que he vist fins ara, ens ofereix una panoràmica fantàstica del Monte Perdido , a mes de la panoràmica fantàstica del circ de Gavarnie.

Cim del Cilindro 3.325 m

Cim del cilindro, Perdido de fons



Panoràmica des del cim del cilindro

Baixem la primera des-trepada amb molt de comte i quan arribem a la xemeneia ens trobem amb certs 'apurillos'  amb ajuda d'en Raúl i unes cordes per cert bastant curtes aconseguim baixar.

Se'ns fa tard per la tornada al Lago Marboré i desestimem fer el Monte Perdido, una llàstima perquè teníem 2 tres mils més a tocar el Dedo: 3.188m y Monte Perdido: 3.355m, en fi un altre any serà.

Dimarts 31, hens llevem d'hora per recollir les tendes i fer les motxilles, l'Eudald i jo abans de fer la baixada al Valle de Pineta decidim pujar al refugi de Tucaroya (2.666m) i donar la volta a tot el perímetre del Lago Marboré.

Refugi Tucaroya 2.666 m

Interior Refugi Tucaroya

13 hores ja estem al cotxe ara toca tornar a casa, total hem acumulat aquest dies: 45 km caminats amb un desnivell acumulat de: +3.793,7m/-3.791.6m.

 

Publicat per: Xavi Franco.