Pic del Freser 2.835 m.

Son les 6:30 hores de la matinada, sortim direcció Setcases/Vallter 2000, avui tenim pensat pujar paral·lels al riu Ter passant per el Refugi d’Ulldeter direcció pic de l’infern. Ens acompanya en Joan Portet, un paio multi aventura. Aquest es el segon any que anem per aquesta part del Pirineu Gironí, la primera visita va ser l’any passat per fer l’ascensió a Bastiments, es un destí que ens agafa relativament a prop de casa i ens posa a l’abast diverses muntanyes que superen els 2.500 metres i amb unes vistes immillorables. Son les 9:30 hores i ja hem arribat al Refugi d’Ulldeter, que no se perquè a aquestes alçades de temporada roman tancat, allà parem 15 minuts a menjar un entrepà i continuem la marxa. Deixem a mà dreta les pistes d’esquí i ens dirigim direcció Coll de la Marrana, ja portem uns metres ascendits i es pot apreciar el petit circ d’Ulldeter. Arriben a dalt el Coll de la Marrrana i el següent objectiu es creuar la llarguíssima tartera del Bastiments també anomenada Feixa Llarga, l’objectiu es continuar direcció Collada de les Comes de Malinfern (2.705 m). Però de sobte sentim un tiu que ens diu bon dia i al girar el cap ostia! és igual que el Corbacho! L’Eudald l’hi pregunta si és ell, i ens diu que no, però natros creiem que ens ha pres el pel. Son poc més de es 11:00 hores i ja som a dalt de Malinfern, no anem gaire bé de temps i desprès d’una petita pausa ens dirigim direcció pic del Freser, per una impressionant cresta que ens portarà a dalt el cim, hi han passos força compromesos però amb molta cura anem passant i en poc més de mitja hora ja hi som .

Un cop a dalt del Freser fem càlculs, ens quedar anar fins el pic dels Gorgs (2851 m.) i desprès el següent es el pic de l’Infern (2859 m.), creiem que a la tornada ens agafarà la nit i no val la pena arriscar, decidim buscar un lloc protegit del vent i demés inclemències i dinar tranquils per baixar amb la panxa plena.

En poc més de 2 hores i mitja ja som al cotxe hem fet una baixada bastant còmode i gaudint de les diferents converses que van sortint. Son les 17:30 hores i avui hi ha motiu de celebracions, decidim parar a Camprodón a fer un berenar ‘full equip’ convidats per l’Eudald, serà pare al Juliol i això sempre es motiu de celebració.

ENHORABONA COMPANY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.

Publicat per: E. Montasell i X. Franco.

Sant Marçal - Collformic nevat

Setmana molt freda i última de feina, això es tradueix a vacances imminents, sembla que ha nevat bastant pel Montseny i han anunciat durant la setmana nevades a cotes molt baixes, estem a dimecres i encara no hem decidit que farem aquest divendres, però tot indica que tocarem neu. 7:45 h sortim de casa l’Eudald amb cotxe direcció Sant Marçal, tenim pensat anar fins a Collformic passant per suposat pel Mític i estimat Matagalls, abans d’arribar al poble de Seva fem una paradeta a les quatre carreteres a fer un cafetó i continuem la marxa. 9:00 h Ja estem al pàrking de Sant Marçal, fa un dia boníssim sembla fins i tot que passarem calor, segur que quant arribem a dalt de Matagalls tindrem molt bones vistes. 10:00 h no portem ni un hora caminant i ja comencem a trobar un bon gruix de neu, buaff!!!, quina errada més greu, com al pàrking no hi havia gairebé neu havíem decidit pujar amb bambes i deixar les botes al cotxe, dons una vegada més: ens hem equivocat i com sempre pugem passant penúries. Arribem a Coll Pregon amb més de 30cm de gruix de neu, es increïble que maco es veu tot, sembla una foto d’aquestes que surten a qualsevol revista de neu. Ens enfilem direcció Matagalls i en poc més de 20 minuts ja som a dalt. A Matagalls durant l’any pugem moltes vegades, de fet hem pujat amb molta calor, amb vent, pluja, amb un fred que pelava, fins i tot amb bici, però mai ens havíem trobat el Cim tant i tant nevat, hem passat una mica de fred als peus per no portar botes, però l'esforç ha valgut la pena. Ja nomes ens queda la baixada a Collformic per fer l’esmorzar, decidim fer-la correns ja que anem justet de temps, només arribar a la carretera quedem parats amb la gent que hi ha per pujar a Matagalls, carai, segur que ha sortit a la tele que s’ho trobarien tot nevat i clar, la gent s’anima a sortir. Nosaltres vam decidir asseure a sobre d’un turonet, tocant-nos el sol a la cara i veiem com la gent va pujant, acabem de menjar l’entrepà i ens posem en marxa un altre cop direcció Sant Marçal. Bufff!!! Amb la panxa plena costa pujar, ens ho prendrem amb paciència, doncs no, impossible!!!, al senyor Eudald no se li acudeix cap idea bona, ara diu que abans d’arribar a la creu hem d’avançar a tots els que han sortit de Collformic mentre nosaltres estàvem esmorzant, i dit i fet, el ‘tiu’ va avançant a la gent a ritme de pal, pal i més pals. A mi m’encomana la tonteria i a última hora decideixo pujar a bon ritme deixant enrere a tots aquells que havien decidit pujar a la creu. Ha estat fàcil el nivell dels oponents era de ‘domingueros’. Fem quatre fotos a dalt el cim i ens dirigim cap al cotxe, avui hem fet una ruta bastant maca, no era gaire física però si maca de fer i sempre fa goig de tindre fotos del Matagalls ben nevat.

Publicat per: E. Montasell i X. Franco.

Plà de la Calma amb neu.

Aquesta setmana ha nevat al Turó de l’Home, Matagalls, Agudes, Pla de la Calma...no és una gran nevada, però suficient per anar amb la bici a trepitjar-ne una mica. 8:00h del matí miro el termòmetre i estem a 3 graus, sembla que avui passarem fred, quedem com gairebé sempre a l’ajuntament de Les Franqueses, allà hi ha puntual el Fran i al cap de 5 minuts arriba l’Eudald. El Fran ens diu que avui no ens acompanyarà ja que te problemes amb el pedalier de la seva bici i per no agreujar més l’averia prefereix retirar-se. 9:00h sortim cap a pla de la calma, segur que avui trobarem neu, fa molt bon dia, amb un sol que escalfa bastant, però de seguida que toques ombra et peles de fred. Xerrant, xerrant arribem al pantà i sense pausa ens enfilem cap al pla

tenim dubtes de si trobarem neu però sinó es aixin’s allargarem la ruta fins el Suí, i si tampoc trobem neu mirarem de fer ruta fins Andorra, ja, ja, ja. L’objectiu d’avui és clar: les rodes de les nostres “nenes” han de tocar neu sigui com sigui. No se si és pel fred, o que acabo de sortir d’una galipàndria o que fa més de 10 dies que no faig res d’exercici, però em costa més del conte pujar a dalt. Falten poc més de 2 kilometres i ja vaig trepitjant neu, veig que a dalt en trobarem un bon gruix.

Per fi he arribat, l’Eudald porta una bona estona esperant fins i tot a fet amics, i quina és la meva sorpresa que me’l trobo amb un cafetó ben calent a les mans. Son dos amics de cardedeu i les seves tres mascotes, tres gossos molt guapos. Ells tampoc s’han volgut perdre l’espectacle que ofereix la Calma nevada, en vols? Que bé! mai m’havia trobat pujant al Pla de la Calma amb un gruix considerable de neu i un fred que pela i a sobre només arribar m’ofereixen un café ben calent, quina sort. Molt agraït companys, poca gent m’he trobat per la vida com vosaltres , espero tornar-vos a veure. Fem la xerrada i passades les 13:00h decidim baixar cap a casa, hem pujat moltes vegades al Pla però mai ho havíem fet amb neu, i la veritat és que fa molt de goig trobar-ho tot blanquinos.

Total: 60 kms i un desnivell acumulat de 2.815 metres.

Publicat per X. Franco i E. Montasell

Els de A bon ritme van de copes - I Road Book Sta. Eulàlia de Ronçana.

Per acabar de completar la setmana avui, hem decidit anar a la I Road Book de Santa Eulàlia organitzada per un amic; Marc Masagué. 8:30h Arribem puntuals a la plaça de l’església, sembla que hi ha força gent animada a perdre’s. Al cap d’una estona el Marc ens fot un crit, “seguiu-me bikers”!. Ja veus a tothom seguint a l’organitzador de la pedalada pels carrers de Stª Eulàlia que ens porta fins a l’era de Can Casas, i carai tu! Aqui no falta de res, una foguera, cafè amb llet, pastes, cereals, fruits secs, sucs de fruita, un bon esmorzar per agafar forçes. Allà mateix ens donen el dorsal, quina pressió tenim el Nº 1, agafem també el llibre de ruta i esperem el sorteig que decidirà l’ordre de sortida dels participants, sortim els 11. 9:30h Ens toca sortir i ja fem de les nostres....... mentrestant el Joan i el Marc donen el compte enrera. Ens agafem del seient, el manillar, cops de colze.... per un moment la gent no sap si som companys d’equip o rivals, i per postres gaire bé atropellem a la cosina del Marc, que per cert és de bon veure. No hem passat el primer kilòmetre que ens trobem a la gent perduda i dubtant quin camí és el correcte, nosaltres a la nostra i n’ha fent.

Poc a poc anem avançant i ens donem compte de que tenim forces possibilitats de fer podi, arribem a l’avituallament i ens diuen que som el primer grup en arribar això ens motiva encara més, però el primer ensurt no triga en arribar. De cop i volta, a l’entrada d’una trialera, veig a l’Eudald que comença a fer unes zigues zagues amb la bici sense control, el primer que em passa pel cap és 'aqui s'acaba la cursa, quina nata que es fotarà!'. Però no no, al final el nano aconsegueix controlar la situació i seguim a tot drap. El circuit és molt guapo, trialeres, corriols amb bastant fang i alguna bassa d’aigua. Carai quina bassa!. En trobem una que va de bat a bat del camí i pel mig, ufffffffffff una mica més i no me'n surto, és més fonda del que em pensava, ara veig que l’Scott és mig bicicleta i mig submarí, jejejejeje. Kilòmetre 28 crec que em sortirà el cor per la boca, porto un refredat a sobre de tres parells de c... estic molt tapat i em costa respirar, ara és el moment de fer treball d’equip, l’Eudald comença a fer de psicòleg i em motiva a les pujades, sembla que va funcionant i poc a poc anem avançant. Kilòmetre 32 falten poc més de 10 kms per acabar ‘això ja ho tenim noi ‘ deduïm que falta poca pujada i baixem pels carrers de Ragasol a tot gas. Últim control, el Joan ens diu que davant nostre a 2 minuts hi ha una altra parella, l’Eudald comença a tirar i jo faig el que puc per aguantar el ritme i intentem agafar-los. Dit i fet falta poc més d’un kilòmetre i ja els em atrapat ara si que ens ho creiem que hi haurà podi, arribem a meta tots dos equips junts i només queda esperar a veure en quina posició hem quedat. Efectivament hem fet tercers, satisfets i contents, els de a bon ritme aixequem la copa.

Enhorabona a l'organització.

http://www.ebismarc.blogspot.com/

Publicat per E. Montasell i X. Franco.

StªMaria de Corcò - Cantonigròs - Tavertet - Rupit en BTT

És una setmana de bastant fred i de nevades a cotes baixes. La previsió per avui no pinta gaire bé per anar a pedalar per aquestes muntanyes d’Osona, però ja que tenim festa a la feina per la maleïda crisi no ens volem quedar a casa. Així que el Xavi, el Fran i jo desafiem el temps infernal i carregem les bicis al cotxe. Anem fins a Stª Maria del corcó, aquí volem agafar la ruta nº4 del centre de BTT que ens portarà per Cantonigròs, Tavertet, Rupit, una volta circular que pinta força bé.

A les 8:00 hores amb un fred que pela ja estem a Stª Maria preparats per començar la ruta. Ja tenim els primers problemes, anem bé? és per aquesta direcció?. Després de gaire bé una hora de dubtes i de fer voltes trobem el camí i la direcció correcte. Anem tirant a tranques i barranques, està molt mal marcat i ens costa avançar amb rapidesa. Passem Cantonigròs, quin fred que fa!, i la millor forma de combatre'l és baixar un corriol d'un bosc a tota llet, i només arribar a baix ens adonem compte, tots tres, de que ens hem equivocat, 'merda' ara toca pujar una bona estona amb la bici a coll. El dia segueix ben tapat i ara començem a trobar boira, ara sí que no podrem veure les excel.lents vistes que hi ha.

A les 11 hores arribem a Tavertet, ara el Xavi té el caprici d’anar fins una casa de turisme rural que va llogar fa uns 15 dies, val més tenir-lo content i fem l’esforç d’anar-hi. Seguim direcció Rupit per una pista emporlanada, i de cop i volta sortim de la boira! Ohhhhhhhh quines vistes!.

Parem a menjar unes barretes i toquem una mica de neu caiguda la nit passada. Ara comença una baixada molt tècnica fins a Rupit, i aquí és on tenim el gran ensurt del dia. En un graó de pedra mitg tapat de fullaraca el Fran realitza un doble mortal amb tirabuixó inclós, aterrant amb el cap per endavant. El resultat és el casc i les ulleres trencades i alguna dent amb els cantos escapçats. Per sort tot queda aquí, ja que hagués pogut ser pitjor.

Passem Rupit i tinc el presentiment que ara ens vindrà una pujada de nasos, i dit i fet. Pugem durant uns tres quarts d’hora per un corriol ple de fang i al final s’acaba amb pista, ja s’ens comença a fer tard, el Xavi ha de portar el nen al metge i ja tot són presses.

A les 13:15 hores per un error tornem a ser a Tavertet i decidim anar fins a Stª Maria de corcó per carretera per fer-ne via.

Malgrat el fred 5ºC, la boira i l'ensurt que ens ha donat el Fran hem passat un bon matí de bicicleta de muntanya i hem conegut un nou indret amb ganes de tornar-hi.

Total: 55,5 Kilometres amb 2.700 m. de desnivell acumulat.

Publicat per Eudald Montasell.

Mountain Bike EXXXTREME - Matagalls 1.698m.

Després de dos mesos d’inactivitat per fi hem decidit engegar les màquines de fer kilòmetres. A partir d’ara tindrem els divendres festa i és que no ens hem escapat d’aquest virus que està contaminant a tot el món, la nostra odiosa crisi. Perseguits per l’angoixa de no poder fer cap sortida durant aquest llarg període de temps hem decidit anar a matar-ho tot el primer dia. Com a les grans cites quedem ben d’hora. A les 7:30 hores ja estàvem pedalant direcció Pla de la Calma, per ser el primer dia havíem decidit que la ruta seria llarga però que ens ho prendríem amb calma. El repte era arribar al cim de Matagalls abans de les 12 hores i per suposat no acabar empresonats, allà mateix ens trobarem amb en Carles i en Sergi que pugen de Sant Marçal direcció Matagalls corrents.

A les 10:00 hores trepitgem el pantà de cànoves de moment fa bona temperatura sembla que a dalt de Matagallas avui tindrem bones vistes , sense descans continuem per la pista que ens portarà directes al pla de la calma passant per Vallforners.

Ja són les 11:15 hores i estem a Collformic, mengem una barreta i encarem pista direcció Matagalls. Ràpidament s’acaba la pista i a partir d’aquell moment comença la part més patidora de la ruta. S’ha de pujar poc més de 3 kilòmetres amb la bici a coll i el desnivell ja us ho podeu imaginar però segons l’Eudald és un moment. Darrera de la muntanya que tenim davant s’acaba tot el patiment, ‘i una merda! ja portem salvats dos cims i encara no es veu ni la creu.’ De cop una trucada al mòbil, és en Carles ‘què passa noi?’ ens explica que ells ja han arribat a dalt i que comencen a baixar per el dret que tenen molta presa. Ja veig a l’Eudald baixant a tots els sants del cel: ‘però tiu si estem aquí emmerdats fins el coll per vosaltres i ara ens dieu que baixeu per una altre camí, CABRONS! sou uns CABROOOOOOOONS!!’; exclama amb els ulls ensangonats. Després del petit incident decidim que ara no és el moment de retirar-se i que hem de fer el cim encara que sigui de genolls. 12:45 hores per fi toquem la creu, la gent ens mira amb cara de ‘flipats’ on van aquets dos ‘pallos’ en bici, ‘però què estan bojos o que!!!!!!’. Ara si que ‘flipareu’ quan comencem a baixar per el dret. Mengem per agafar forces i tot seguit baixem a tot gas, salvem més de 550 metres de desnivell negatiu, en menys de 30 minuts estàvem clavats a la porta del restaurant de Collformic. Mirem marcador; portem 50 kilòmetres a les cames, mirem rellotge; son les 13:45 hores et puc ben assegurar que per l’hora de dinar no arribem a casa. Truquem a les Senyores, l’Anna i l’Helena i avisem de que no ens esperin abans de les 17 hores de la tarda, quina paciència tenen amb nosaltres, tenim unes dones que no ens les mereixem, un petó per les dues. Fem un dinar a l’esprint i comencem a fer el camí de tornada, els kilòmetres es comencen a notar a les cames però mantenim un ritme constant que ens permet arribar d’hora a casa i satisfets d’haver rematat la feina. Total 93 km amb un desnivell acumulat de 4.650 metres.

Publicat per Xavi Franco.