Després de dos mesos d’inactivitat per fi hem decidit engegar les màquines de fer kilòmetres. A partir d’ara tindrem els divendres festa i és que no ens hem escapat d’aquest virus que està contaminant a tot el món, la nostra odiosa crisi.
Perseguits per l’angoixa de no poder fer cap sortida durant aquest llarg període de temps hem decidit anar a matar-ho tot el primer dia. Com a les grans cites quedem ben d’hora.
A les 7:30 hores ja estàvem pedalant direcció Pla de la Calma, per ser el primer dia havíem decidit que la ruta seria llarga però que ens ho prendríem amb calma. El repte era arribar al cim de Matagalls abans de les 12 hores i per suposat no acabar empresonats, allà mateix ens trobarem amb en Carles i en Sergi que pugen de Sant Marçal direcció Matagalls corrents. 
A les 10:00 hores trepitgem el pantà de cànoves de moment fa bona temperatura sembla que a dalt de Matagallas avui tindrem bones vistes , sense descans continuem per la pista que ens portarà directes al pla de la calma passant per Vallforners.
Ja són les 11:15 hores i estem a Collformic, mengem una barreta i encarem pista direcció Matagalls. Ràpidament s’acaba la pista i a partir d’aquell moment comença la part més patidora de la ruta. S’ha de pujar poc més de 3 kilòmetres amb la bici a coll i el desnivell ja us ho podeu imaginar però segons l’Eudald és un moment. Darrera de la muntanya que tenim davant s’acaba tot el patiment, ‘i una merda! ja portem salvats dos cims i 
encara no es ve
u ni la creu.’ De cop una trucada al mòbil, és en Carles ‘què passa noi?’ ens explica que ells ja han arribat a dalt i que comencen a baixar per el dret que tenen molta presa. Ja veig a l’Eudald baixant a tots els sants del cel: ‘però tiu si estem aquí emmerdats fins el coll per vosaltres i ara ens dieu que baixeu per una altre camí, CABRONS! sou uns CABROOOOOOOONS!!’; exclama amb els ulls ensangonats.
Després del petit incident decidim que ara no és el moment de retirar-se i que hem de fer el cim encara que sigui de genolls.
12:45 hores per fi toquem la cre
u, la gent ens mira amb cara de ‘
flipats’ on van aquets dos ‘pallos’ en bici, ‘però què estan bojos o que!!!!!!’.
Ara si que ‘flipareu’ quan comencem a baixar per el dret. Mengem per agafar forces i tot seguit baixem a tot gas, salvem més de 550 metres de desnivell negatiu, en menys de 30 minuts estàvem clavats a la porta del restaurant de Collformic. Mirem marcador; portem 50 kilòmetres a les cames, mirem rellotge; son les 13:45 hores et puc ben assegurar que per l’hora de dinar no arribem a casa.
Truquem a les Senyores, l’Anna i l’Helena i avisem de que no ens esperin abans de les 17 hores de la tarda, quina paciència tenen amb nosaltres, tenim unes dones que no ens les mereixem, un petó per les dues.
Fem un dinar a l’esprint i comencem a fer el camí de tornada, els kilòmetres es comencen a notar a les cames però mantenim un ritme constant que ens permet arribar d’hora a casa i satisfets d’haver rematat la feina.
Total 93 km amb un desnivell acumulat de 4.650 metres. Publicat per Xavi Franco.
La baixada del Matagalls amb BTT molt guapa, espectacular, impressionant!
ResponElimina