P
er acabar de completar la setmana avui, hem decidit anar a la I Road Book de Santa Eulàlia organitzada per un amic; Marc Masagué.
8:30h Arribem puntuals a la plaça de l’església, sembla que hi ha força gent animada a perdre’s. Al cap d’una estona el Marc ens fot un crit, “seguiu-me bikers”!. Ja veus a tothom seguint a l’organitzador de la pedalada pels carrers de Stª Eulàlia que ens porta fins a l’era de Can Casas, i carai tu! Aqui no falta de res, una foguera, cafè amb llet, pastes, cereals, fruits secs, sucs de fruita, un bon esmorzar per agafar forçes.
Allà mateix ens donen el dorsal, quina pressió tenim el Nº 1, agafem també el llibre de ruta i esperem el sorteig que decidirà l’ordre de sortida dels participants, sortim els 11.
9:30h Ens toca sortir i ja fem de les nostres....... mentre
stant el Joan i el Marc donen el compte enrera. Ens agafem del seient, el manillar, cops de colze.... per un moment la gent no sap si som companys d’equip o rivals, i per postres gaire bé atropellem a la cosina del Marc, que per cert és de bon veure. No hem passat el primer kilòmetre que ens trobem a la gent perduda i dubtant quin camí és el correcte, nosaltres a la nostra i n’ha fent.
er acabar de completar la setmana avui, hem decidit anar a la I Road Book de Santa Eulàlia organitzada per un amic; Marc Masagué.
8:30h Arribem puntuals a la plaça de l’església, sembla que hi ha força gent animada a perdre’s. Al cap d’una estona el Marc ens fot un crit, “seguiu-me bikers”!. Ja veus a tothom seguint a l’organitzador de la pedalada pels carrers de Stª Eulàlia que ens porta fins a l’era de Can Casas, i carai tu! Aqui no falta de res, una foguera, cafè amb llet, pastes, cereals, fruits secs, sucs de fruita, un bon esmorzar per agafar forçes.
Allà mateix ens donen el dorsal, quina pressió tenim el Nº 1, agafem també el llibre de ruta i esperem el sorteig que decidirà l’ordre de sortida dels participants, sortim els 11.
9:30h Ens toca sortir i ja fem de les nostres....... mentre
stant el Joan i el Marc donen el compte enrera. Ens agafem del seient, el manillar, cops de colze.... per un moment la gent no sap si som companys d’equip o rivals, i per postres gaire bé atropellem a la cosina del Marc, que per cert és de bon veure. No hem passat el primer kilòmetre que ens trobem a la gent perduda i dubtant quin camí és el correcte, nosaltres a la nostra i n’ha fent. Poc a poc anem avançant i ens donem compte de que tenim forces possibilitats de fer podi, arribem a l’avituallament i ens diuen que som el primer grup en arribar això ens motiva encara més, però el primer ensurt no triga en arribar. De cop i volt
a, a l’entrada d’u
na trialera, veig a l’Eudald que comença a fer unes zigues zagues amb la bici sense control, el primer que em passa pel cap és 'aqui s'acaba la cursa, quina nata que es fotarà!'. Però no no, al final el nano aconsegueix controlar la situació i seguim a tot drap.
El circuit és molt guapo, trialeres, corriols amb bastant fang i alguna bassa d’aigua. Carai quina bassa!. En trobem una que va de bat a bat del camí i pel mig, ufffffffffff una mica més i no me'n surto, és més fonda del que em pensava, ara veig que l’Scott és mig bicicleta i mig submarí, jejejejeje.
Kilòmetre 28 crec que em sortirà el cor per la boca, porto un refredat a sobre de tres parells de c... estic molt tapat i em costa respirar, ara és el moment de fer treball d’equip, l’Eudald comença a fer de psicòleg i em motiva a les pujades, sembla que va funcionant i poc a poc anem avançant.
Kilòmetre 32 falten poc més de 10 kms per acabar ‘això ja ho tenim noi ‘ deduïm que falta poca pujada i baixem pels carrers de Ragasol a tot gas.
Últim control, el Joan ens diu que davant nostre a 2 minuts hi ha una altra parella, l’Eudald comença a tirar i jo faig el que puc per aguantar el ritme i intentem agafar-los.
Dit i fet falta poc més d’un kilòmetre i ja els em atrapat ara si que ens ho creiem que hi haurà podi, arribem a meta tots dos equips junts i només queda esperar a veure en quina posició hem quedat.
Efectivament hem fet tercers, satisfets i contents, els de a bon ritme aixequem la copa.
a, a l’entrada d’u
na trialera, veig a l’Eudald que comença a fer unes zigues zagues amb la bici sense control, el primer que em passa pel cap és 'aqui s'acaba la cursa, quina nata que es fotarà!'. Però no no, al final el nano aconsegueix controlar la situació i seguim a tot drap.
El circuit és molt guapo, trialeres, corriols amb bastant fang i alguna bassa d’aigua. Carai quina bassa!. En trobem una que va de bat a bat del camí i pel mig, ufffffffffff una mica més i no me'n surto, és més fonda del que em pensava, ara veig que l’Scott és mig bicicleta i mig submarí, jejejejeje.
Kilòmetre 28 crec que em sortirà el cor per la boca, porto un refredat a sobre de tres parells de c... estic molt tapat i em costa respirar, ara és el moment de fer treball d’equip, l’Eudald comença a fer de psicòleg i em motiva a les pujades, sembla que va funcionant i poc a poc anem avançant.
Kilòmetre 32 falten poc més de 10 kms per acabar ‘això ja ho tenim noi ‘ deduïm que falta poca pujada i baixem pels carrers de Ragasol a tot gas.
Últim control, el Joan ens diu que davant nostre a 2 minuts hi ha una altra parella, l’Eudald comença a tirar i jo faig el que puc per aguantar el ritme i intentem agafar-los.
Dit i fet falta poc més d’un kilòmetre i ja els em atrapat ara si que ens ho creiem que hi haurà podi, arribem a meta tots dos equips junts i només queda esperar a veure en quina posició hem quedat.
Efectivament hem fet tercers, satisfets i contents, els de a bon ritme aixequem la copa.
Enhorabona a l'organització.
http://www.ebismarc.blogspot.com/
Publicat per E. Montasell i X. Franco.
Ei nois! sou collonuts!!!!
ResponEliminaToni Bermejo