Agudes 1703m. + Turó de l'home 1706,7m.

L'itinerari s'inicia a 1,5 km de Sant Marçal, seguint la carretera en direcció a Santa Fe. En aquest punt, conegut pel pla d'en Mont o coll Sesferreres de Dalt, hi ha una esplanada preparada per aparcament. Allà deixem el cotxe i travessem la carretera i ens enfilem per un corriol força a fressat que avança per dins d'una fageda. Al poc temps desemboquem al revolt d'una pista que comencem a seguir poc tros fins al pla d'en Jep Xic.

Avui portem companyia nova bé un company de feina que es diu José Luís alias 'Polvera' diu que es vol iniciar al trekking i avui es el seu primer dia.

Per mi es la primera grimpada havia fet algunes vegades la ferrata de centelles pero no té res a veure, cofeso que estic un xic nerviós pero no em preocupa massa per sort les alçades no em fan por.

Bé començen els primers problemes l'Eudald i jo començem a grimpar i Polvera diu que per allà no vol pujar desprès de molt parlar l'arrivem a enganyar i el fiquem al ben mig de la gripada ara ja no hi ha marxa enrrera i el tiu respon bastant bé amb pressió.

Aconseguim pujar al cim de les Agudes amb més facilitats de les esperades i un cop allà ens menjem una barreta i tot seguit anem direcció Turó de l'home en menos de 40 minuts ja estavem a dalt esmorçem amb unes vistes inmillorables i decidim baixar cap al cotxe.

Ha estat una sortida força entretinguda amb una mica de tot; pista, senders i grimpada sense complicacions.

Ara be la pregunta del milió: tornara el Polvera a vindre amb nosaltres?, s'aficionara aquest noi al trekking?, proximament ho veurem al blog.

Publicat per Xavi Franco.

Bastiments 2.883m.

(19-01-08) Per fí ha arribat el moment l'Eudald m'ha convençut per pujar el meu primer cim amb neu, jo no tinc res d'equipació de muntanya aixin's que l'Eudald s'ocupa de tot i li demana els crampons, piolet i polaines a un amic seu que es diu Francesc que desde aqui aprofito per donar-li les gràcies. Durant la setmana parlo amb el Fran un company de feina amb el que entreno entre setmana en bici i també sortim els diumeges a fer ruta i aconsegueixo enganyar-lo, ara començo a estar més tranquil ell té si fa o no fa el mateix nivell físic que jo i aixin's aniré acompanyat perque l'Eudald com sempre anira davant macant territori. Bé son les 3 de la matinada i sortim c-17 amunt direcció camprodon arrivem a les 5 hores de la matinada mirem el termometre del cotxe abans de baixar i marca -7ºC, el Fran es tomba als seients de darrere i diu: 'que per ell nosaltres no hem de patir que fesim la nostra que ell ens espera al cotxe el temps que faci falta'. 5:30h de la matinada ens posem els crampons i començem a pujar muntanya, aixo puja mes de lo jo em pensava porto mig hora pujant i estic desfet. 6:30h ja comença a sortir el sol les vistes son impresionants i continuem l'ascensio i de cop i volta perdem al Fran: ¡¡¡'hosti on s'ha ficat'!!! girem i el pallo estar enterrat a sota la neu mes de mig cos ¡¡¡'joder que pasada'!!!.

8:00h L'Eudald ens enganya com a xinos i ens fa pujar per una canal que fa al menos 25 metres d'alçada al principi no semblaba gaire cosa pero quant portavem la meitat jo per un moment pensava que d'aquesta no sortiria viu, acavem de pujar la canal i ja es veu el cim i en aquell moment exclamo efusivament: ¡¡¡'hosti ja hi som que passada va anem i fem l'esmorzar a la creu, total només queda aquesta pujada i ja esta'!!!.

Hay mare meva quina pujada quedava la mes llarga de la meva vida, havia donat tot el que tenia a la canal i a mitja pujada ja no em quedaven forçees deu meu que m'estar passant 'no puc mes', L'Eudald uns 100 metres mes amunt ens mira i no s'ho creu el que estar veient, el Fran i jo ens mirem continuament sense saber realment que ens pasa i pujem a cuatre grapes, cada 30 segons ens em de parar a descansar 2 minuts estem desfets i a sobre crec que l'alçada ens estar passant factura.

10:30h per fí arrivem a dalt, quant arrives al cim i veus les vistes per un moment et creus que ets un deu de la mitologia grega i que allà ets invencible es una sensació indescriptible. Fem quatre fotos, parem a menjar-nos el bocata i decidïm baixar, a les 13:00 hores ja estavem al cotxe tot satisfets ens cambiem i per el camí comentem la jugada. Jo m'ho he passat molt bé i crec que aquest no sera l'únic cim que faré i d'aquesta sortida he aprés una cosa, 'Mai medeixis l'alçada d'una muntanya fins que no hagis arrivat al cim. Aleshores veuras que era tant alta com pensaves'.

Publicat per Xavi Franco.