Fins a Vic amb BTT

Avui anirem fins a Vic amb BTT. Per això quedem molt d'hora per no arribar a casa gaire tard i per la calor que fará.

El punt de trobada és a les 7:30 a Puiggraciós. Alli ens trobem tots i totes. El Rafa "doctor", Pablo, Juan, Carles, Xavi i Eudald. Totes? si he dit totes perquè hi ha un biker que ha fet trampes, ha pujat fins Puiggraciós amb cotxe i no ens ha dit res, ens hem assabentat de casualitat, veritat Xavi? però bé no passa res.

Anem tirant pels Cingles direcció Aiguafreda i Pablo a punxat, com sempre que no falti el bon humor.

Ja estem a l'Avencó i comença a fer força calor, avui suarem la cansalada.

Diuen que el BTT és un esport d'aventura, però ser perseguit per un brau és aventura, risc, suïcidi ....... ? sort que aqui tenim el Pablo ben armat per si les mosques.........

Anem avançant ABONRITME, creuem el Brull i ens dirigim cap a Seva.

Són les 11:30, fa molta calor, que res millor que prendre una Coco-cola o una cerveseta ben fresqueta? fem una parada a Vilalleons, concretament al restaurant Puiglagulla.

Ara toca el tros més esperat, un sender molt divertit fins arribar al castell de Sant Julià de Vilatorta.

Com sempre ja anem amb el coet enganxat al cul, agafem aigua en el parc de les 7 fonts i gas a la burra cap a Vic a agafar el tren.

Hem passat un bon matí de diumenge damunt de la bicicleta. Anem a casa amb 72 kms a les cames i un desnivell acumulat de 3.061 metres, no està gens malament!

publicat per Eudald Montasell

Cuita el Sol - L'home que corria més que el sol

La llegenda diu que, la vigília de la Festa Major del poble, es feia una carrera a peu en què només hi participaven els padrins. Es donava la sortida a la plaça del poble just a la posta del sol, i es tractava d’arribar dalt de la muntanya abans no s’amagués el sol. El premi era el dret a escollir padrina per a tots els dies de la festa major. (conte de Pep Coll)

En aquest cas, es tracta de pujar al cim del Monteixo (2.905 m.) des d’Àreu (1220 m.) abans que ens atrapi l’ombra del sol. Una distància de 5.500 m. amb un desnivell de pujada aproximat de 1685 m. És la Cuita el Sol!

Però aquest any la llegenda no s’ha complert. La neu per sobre els 2.200 m., el terra molt mullat i el risc de tempesta van obligar a variar l’itinerari. Era perillós que més de 600 persones comencessin a pujar i baixar muntanya, fins quasi els 3.000 m. al vespre.

Només lamentar, tot i el canvi de recorregut, que tenint en compte l'elevat preu de la inscripció que els avituallaments siguin tan escassos, només una mica d'aigua, res de menjar sòlid, res de fruita, res de beguda a l'arribada al poble i ja per rematar un sopar d'allò més trist. Sort que teniem una pensió que és menjava molt bè, que sinó............

El recorregut aquesta vegada no seria tant explosiu com els últims anys i passaria a ser més aviat de resistència, 11 kilomètres amb poc més de 800 metres de desnivell.

A les 18 hores donen sortida a les fémines surten 30 minuts abans que nosaltres.

18:30 hores; ens toca el torn a nosaltres, amb un crit contundent de visca Catalunya lliure i al toc de les campanes de l'esglesia del poble 10,9...,3,2,1 ENDAVANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

'No hase farta desir nada másss!!!'

I ara toca baixar, algo desabuts pel circuit alternatiu haviem fet molts kilometres per fer aquesta cursa i ens hem trobat amb aquesta sorpresa, pero bé hem passat un cap de setmana molt agradable i ara només ens queda duxar-nos, fer un bon sopar i descansar.

Publicat per X. Franco.