Són les 3:30 hores del matí quan sortim de casa direcció Gavarnie, és allà mateix on agafem la pista que ens portarà fins a la presa de la Vall d’ossue.
Durant el viatge de cotxe passem pels mítics ports de muntanya del Tour de França: El Col d’Aspin i Tourmalet. Impressionant la quantitat de ciclistes de tota mena que ens trobem pel camí.
Els plans durant aquets dos dies és gaudir al màxim del massís del Vignemle i fer cinc o sis tres mils que ens oferiran unes panoràmiques i unes sensacions segurament inoblidables.
Són les 11:15 hores del matí quan comencem a remuntar alçada direcció Refuge de Bayssellance. Allà tenim pensat fer Vivac durant dos nits.
Quan s’escriu sobre el Vignemale, es obligatori parlar d’un noble i excèntric home: el Comte Henry Russell. Aquest extravagant muntanyenc va viure un autèntic idil•li amb aquesta muntanya.
Pujant ens trobem amb les coves Bellevue (2.420 m.) les primeres coves que va manar construir el Comte Russell, són realment increïbles, fins i tot tenen portes!!!!.
La pujada es fa molt còmode i en poc menys de 2 hores i ¾ estem al refugi; instal•lat a 2.651 metres d’alçada, muntem la tenda, fem un petit piscolabis i tot seguit ens preparem per fer el primer cim del dia el Petit Vignemale (3.032 m).
Des de dalt el Petit Vignemale es veuen molt a la bora el Piton Carré i la punta Chausenque dos tres mils més que decidim intentar conquerir però que per qüestions de temps i per la dificultat de la seva aresta decidim descartar.
Són les 19:00 hores quan ja estem instal•lats a la tenda preparant el sopar i en aquell moment per sorpresa ens trobem amb Javier Mascarell i Susana. Ells personalment no ens coneixien però nosaltres som uns fervents seguidors de la seva web: http://www.maskarell.org/ i admiradors de la seva forma de fer alpinisme, des de aquest blog salutacions i esperem trobar-nos de nou.
Segon dia: 6:00 hores del matí, sembla que avui tindrem un bon dia i ens deixarà aprofitar-lo al màxim. Esmorzem, preparem les motxilles d’atac amb tot el material necessari i ens dirigirem cap el glacial del Vignemale emulant al Comte en moltes de les seves ascensions al Pic Longue.
Cada pas que donem no podem evitar mirar enrere, guanyem alçada molt ràpidament i això ens fa gaudir d'unes panoràmiques difícils de descriure per la seva bellesa.
Bocabadats pels paisatges ens passem de llarg del Pic Longue i arribem fins el coll de Cerbillona i des de allà mateix decidim atacar al primer tres mil del dia: Pic du Clot de la Hount (3.289 m.).
Tornem a baixar per la cresta fins al Coll de Cerbillona de nou, parem a fer un aperitiu i desfem un tros de glacial fins arribar als peus del que diuen el sostre del Pirineu francès.
Decidim deixar motxilles als peus de la muntanya i sense pausa pugem darrera un grup de francesos que anaven repassant la història del Sr. Russell el qual va fer 33 ascensions al massís del Vignemale. Va passar 150 nits, 1 al cim del Pique Longue, 2 al coll de Cerbillona i 147 a les seves coves. A pocs metres d’arribar al cim parem a veure l’última cova. Henry va manar construir 7 grutes: 3 grutes justament a ran del glacial, 3 més, metres més avall i una última que estava situada a pocs passos del cim. Era tal la passió que processava aquest comte pel Pic Longue que va manar construir una columna de pedres de varis metres amb l’objectiu de què el Vignemale arribés als 3.300 metres d’alçada. De poc li va servir el gran esforç ja que poc desprès una forta tempesta elèctrica va tirar a terra la columna, tornant-li a la muntanya la seva alçada original.
Un cop a dalt del Pique Longue du Vignemale (3.298 m.) tenim unes panoràmiques de 360º realment boniques, però fa un fred que pela, fem la foto de rigor i baixem en un tres i no res fins al Glacial.
Ja portem dos tres mils i encara tenim fam de cims, encarem un dels tres mils més fàcils de la zona el Cerbillona (3.247 m.). Allà ens trobem amb uns Valencians molt simpàtics que ens fan la foto i tot seguit ens dirigim al quart tres mil de la jornada.
Descendim pel Col de Lady Lyster per desprès guanyar una mica de desnivell, ja estem al Pic Central (3.235 m.), i ja van quatre.
Allà ens trobem a una colla de Vascos que ens conviden a fer el Cinquè tres mil del dia el Montferrat i nosaltres impressionats per la seva aresta accepten amb molt de gust la seva invitació.
Potser és una de les crestes més impressionants que hem fet mai a la nostre vida, comporta estar molt concentrat per passar-la, no val badar. Però sense cap dubte la faria una i mil vegades, si estàs segur de tu mateix val la pena assumir el risc, perquè s’experimenten unes sensacions úniques.
I amb el Montferrat a la butxaca i els seus 3.219 metres diem adéu a aquesta aventura Francesa. Ara queda descendir el glacial per tornar al refugi, dormir al Bivac i preparar-nos per al camí de tornada.
Publicat per: Xavi Franco.
Els plans durant aquets dos dies és gaudir al màxim del massís del Vignemle i fer cinc o sis tres mils que ens oferiran unes panoràmiques i unes sensacions segurament inoblidables.
Són les 11:15 hores del matí quan comencem a remuntar alçada direcció Refuge de Bayssellance. Allà tenim pensat fer Vivac durant dos nits.
Quan s’escriu sobre el Vignemale, es obligatori parlar d’un noble i excèntric home: el Comte Henry Russell. Aquest extravagant muntanyenc va viure un autèntic idil•li amb aquesta muntanya.
Pujant ens trobem amb les coves Bellevue (2.420 m.) les primeres coves que va manar construir el Comte Russell, són realment increïbles, fins i tot tenen portes!!!!.
La pujada es fa molt còmode i en poc menys de 2 hores i ¾ estem al refugi; instal•lat a 2.651 metres d’alçada, muntem la tenda, fem un petit piscolabis i tot seguit ens preparem per fer el primer cim del dia el Petit Vignemale (3.032 m).
Des de dalt el Petit Vignemale es veuen molt a la bora el Piton Carré i la punta Chausenque dos tres mils més que decidim intentar conquerir però que per qüestions de temps i per la dificultat de la seva aresta decidim descartar.
Són les 19:00 hores quan ja estem instal•lats a la tenda preparant el sopar i en aquell moment per sorpresa ens trobem amb Javier Mascarell i Susana. Ells personalment no ens coneixien però nosaltres som uns fervents seguidors de la seva web: http://www.maskarell.org/ i admiradors de la seva forma de fer alpinisme, des de aquest blog salutacions i esperem trobar-nos de nou.
Segon dia: 6:00 hores del matí, sembla que avui tindrem un bon dia i ens deixarà aprofitar-lo al màxim. Esmorzem, preparem les motxilles d’atac amb tot el material necessari i ens dirigirem cap el glacial del Vignemale emulant al Comte en moltes de les seves ascensions al Pic Longue.
Cada pas que donem no podem evitar mirar enrere, guanyem alçada molt ràpidament i això ens fa gaudir d'unes panoràmiques difícils de descriure per la seva bellesa.
Bocabadats pels paisatges ens passem de llarg del Pic Longue i arribem fins el coll de Cerbillona i des de allà mateix decidim atacar al primer tres mil del dia: Pic du Clot de la Hount (3.289 m.).
Tornem a baixar per la cresta fins al Coll de Cerbillona de nou, parem a fer un aperitiu i desfem un tros de glacial fins arribar als peus del que diuen el sostre del Pirineu francès.
Decidim deixar motxilles als peus de la muntanya i sense pausa pugem darrera un grup de francesos que anaven repassant la història del Sr. Russell el qual va fer 33 ascensions al massís del Vignemale. Va passar 150 nits, 1 al cim del Pique Longue, 2 al coll de Cerbillona i 147 a les seves coves. A pocs metres d’arribar al cim parem a veure l’última cova. Henry va manar construir 7 grutes: 3 grutes justament a ran del glacial, 3 més, metres més avall i una última que estava situada a pocs passos del cim. Era tal la passió que processava aquest comte pel Pic Longue que va manar construir una columna de pedres de varis metres amb l’objectiu de què el Vignemale arribés als 3.300 metres d’alçada. De poc li va servir el gran esforç ja que poc desprès una forta tempesta elèctrica va tirar a terra la columna, tornant-li a la muntanya la seva alçada original.
Un cop a dalt del Pique Longue du Vignemale (3.298 m.) tenim unes panoràmiques de 360º realment boniques, però fa un fred que pela, fem la foto de rigor i baixem en un tres i no res fins al Glacial.
Ja portem dos tres mils i encara tenim fam de cims, encarem un dels tres mils més fàcils de la zona el Cerbillona (3.247 m.). Allà ens trobem amb uns Valencians molt simpàtics que ens fan la foto i tot seguit ens dirigim al quart tres mil de la jornada.
Descendim pel Col de Lady Lyster per desprès guanyar una mica de desnivell, ja estem al Pic Central (3.235 m.), i ja van quatre.
Allà ens trobem a una colla de Vascos que ens conviden a fer el Cinquè tres mil del dia el Montferrat i nosaltres impressionats per la seva aresta accepten amb molt de gust la seva invitació.
Potser és una de les crestes més impressionants que hem fet mai a la nostre vida, comporta estar molt concentrat per passar-la, no val badar. Però sense cap dubte la faria una i mil vegades, si estàs segur de tu mateix val la pena assumir el risc, perquè s’experimenten unes sensacions úniques.
I amb el Montferrat a la butxaca i els seus 3.219 metres diem adéu a aquesta aventura Francesa. Ara queda descendir el glacial per tornar al refugi, dormir al Bivac i preparar-nos per al camí de tornada.
Publicat per: Xavi Franco.
