Bastiments amb el Nil

Estem de vacances i com cada any des de que va néixer en Nil intentem fer un cim en família, amb l'objectiu de poc a poc encaminar-lo al medi natural i fer-lo gaudir dels espectacles únics que ofereix la natura.

En aquesta ocasió conjuntament amb la Helena hem decidit fer Bastiments (2.881 metres), pujarem en cotxe fins a l'estació d'esquí Vallter 2000, agafarem el camí senyalitzat com a GR11 que ens portarà al refugi d'Ulldeter situat a 2.221 m, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, i dins el terme municipal de Setcases.

Arribar al Refugi no té cap complicació, pugem paral·lels al naixement del riu Ter gaudint de la fresqueta que ens ofereix el matí d’avui.



Passat el Refugi el camí puja suaument fins als peus del coll de la Marrana, que ens ofereix unes vistes del tot impressionants intuint clarament el cim de Bastiments i la resta de pics que envolten el Circ d'Ulldeter.

Un cop a dalt el Coll de la Marrana 2.510m, a la nostra esquerra tenim el Gra de Fajol i davant nostre Bastiments acompanyat a la seva esquerra per el pic de l'infern i a la seva dreta per la Dona, deixem el sender GR11 per girar cap a la dreta i pujar suaument per l’ample llom de la carena.



Encara que pujar a Bastiments es relativament fàcil, el camí puja molt dret, es de mal caminar per la quantitat de rocs que hi ha i sempre bufa un fort vent, un vent que tampoc ajuda gaire a pujar amb comoditat.

El terreny es molt pedregós i sense cap vegetació, el Nil malgrat tenir només quatre anys puja amb pas ferm i amb ganes d'afegir un nou cim al seu currículum i jo ben orgullós d'ell presumeixo de fill amb la gent que ens creuem pel camí.

Arribem a dalt de la carena on esta situada una enorme creu, allà parem 5 minuts per recuperar forces i tot seguit anem a fer el cim que esta a pocs metres i a on trobarem un vèrtex geodèsic.

El cim es allargat i molt pedregós, esta format per tres puntes quasi de la mateixa alçada, les vistes son precioses, i pel cantó francès es té una panoràmica molt amplia dels pirineus.

Com sempre fa molt de vent i com sempre una vegada mes al cim la temperatura baixa bastant, ens refugiem en un Bivac que hi ha en la tercera punta i allà dinem molt tranquils a l'escalfor del sol refugiats del fort vent.

Ara toca baixar fins al refugi de nou i la natura ens premia amb un espectacle realment insòlit, se'ns creua una llúdriga per davant els nostres peus, vam observar durant una bona estona el vol d'un voltor i per últim vam rebre la visita inesperada d'un bon ramat d'isards que estaven refrescant-se al riu.

Arribem al cotxe improvisem un berenar ven fresquets a l'ombra i ara toca tornar a casa, pel camí discutim quina serà la pròxima aventura.

Publicat per Xavi Franco.