Ja estem de vacances!!!! I com cada any ens disposem a fer un cim en família, aquest any toca visitar la Cerdanya concretament la petita regió lacustre dels estanys de la Pera, dominada pels emblemàtics cims del Perafita i Monturull, fronterers amb Andorra.
Sortim ben d'hora direcció Lles i una vegada al poble posarem rumb cap a Pollineres on deixarem el vehicle i ens equiparem per recórrer els 3 kilòmetres que hi ha per arribar al Refugi dels Estanys de la Pera.
En la pujada fins al refugi ens trobem abundants corriols d'aigua que travessen els bosc provinents dels alliberadors naturals dels llacs, alimentant el riu Molí, en la part baixa de la vall.
En poc menys d'una hora ja tenim el refugi a la vista, 10 minuts més i ja estem a dalt.
Desde el Refugi es veu l'Estany custodiat pel Monturull i el Perafita, a un costat l'àmplia vall que s'obre cap a la Cerdanya amb el teló de fons del Cadí, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.
Els estanys de la Pera han estat durant molts anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d'Andorra. Aquesta petita zona és molt accessible per a tothom, ja que no presenta cap dificultat llevat de passar els petits corriols d'aigua que ens trobem en el camí de pujada fins als llacs.
La part superior dels llacs està composta per les praderies característiques dels altiplans alpins. Els cims però són de formes arrodonides, detonant l'erosió per les geleres quaternàries ja desaparegudes de la zona.
Una vegada ben inspeccionat el terreny trobem el lloc ideal per plantar la tenda. ''Ràpid!!!!!'' que encara som a temps de pujar al cim de Perafita.
L'ascensió al cim del Perafita (2.756 m) tampoc presenta gaire dificultat, sempre en condicions estiuenques per a persones acostumades a fer activitat de muntanya amb regularitat.
L'ascensió és força dreta en alguns indrets i permet gaudir de la visió dels estanys.
L'alçada del cim no arriba als 2.800 mts, però no per això deixa de ser un pic menys important.
Ara toca baixar i el Nil ens sorprèn gratament amb la seva capacitat d'orientació, es recorda perfectament del camí de tornada.
Refrescant peus i cames a l'estany gran.
I ara toca descansar i pensar en quin serà el pròxim cim a conquerir...
Publicat per: Xavi Franco.
