Després
d’una llarga pausa hem tornat amb més força que mai a irrompre en l’aventura
dels tres mils. Volíem fer una ruta que vam deixar aparcada ara fa un parell
d’anys i que ens atreia a tots molt per la seva bellesa i pel seu puntet de
dificultat técnica.
La
idea és fer 6 tres mils en una sola jornada dels quals 5 d’ells estan units per
una cresta que a priori no sembla difícil de fer amb l’objectiu principal de
coronar el Posets amb
els seus 3.375 metres el segon en altura de la Serralada Pirenaica. Només
trenta metres menys que l’Aneto per aquest motiu, la majestuositat presència del Virrei del Pirineu sempre ha romàs a l’ombra del “Monarca”.
Primer
dia: Comencem deixant el cotxe a l’aparcament del pont d’Espigantosa aproximadament a 1.550 metres d’altura. A pocs metres
de l’aparcament ens trobem la bonica cascada d’Espigantosa continuem pel PR que ens portarà al Refugi “Ángel Orús” que
està situat a 2.150 metres d’altitud.
Aquest refugi està situat en una terrassa del “Valle de Forcau” que permet gaudir d’unes vistes meravelloses del “Valle de Eriste”.
Per darrere del refugi agafem el GR direcció “Collado de Eriste” amb una forta pujada entre grans blocs de roca.
Arribem a una zona més oberta, ens desviem a l’esquerra i travessem el riu amb una clara direcció: “Ibon de Llardaneta” situat a 2.668 metres.
Allà plantem les tendes i explorem la ruta que seguirem l'endemà
Continuem la marxa remuntant una forta pendent a mà esquerra que ens porta directament al cim del “Diente Royo” (3.010m).
 |
| Diente Royo (3.010 m.). A la nostre esquena Pavots. |
Descendim uns quants metres per trobar el “Collado de Pavots” el qual ens conduirà fins al cim de Pavots (3.121m).
Tornem
a baixar el “Collado de Pavots”, ara sí que comença el gran repte del dia: “la cresta
de las Espadas”.
El començament és ben senzill, avancem ràpidament per una aresta entretallada que ens permet arribar còmodament a les primeres cotes
intermèdies que precedeixen al cim de “Las Espadas”.
Seguim en tot moment el traçat més senzill i assequible sense dificultat destacable, fins que trobem el primer pas complicat del dia: un mur de 4 metres aproximadament. Una mica vertiginós, quan estàs ficat en ell i mires enrere la caiguda és bastant espectacular, després de superar aquest pas crestegem a bon ritme fins al cim de “Las Espadas” (3.332m), la desena muntanya més alta de tota la Serralada Pirenaica.
Continuem
per la cresta sense complicacions, a mesura que anem descendint la dificultat
augmenta, els destrepes direcció al “Paso del Funambulista” és bastant vertical i la roca no és de bona qualitat,
per tant hem d’extremar les precaucions.
Finalment arribem a un dels punts més espectaculars de la cresta “El Paso del Funambulista”. Encara que presenta grans precipicis a ambdues bandes és prou ample per passar caminant sense cap tipus de dificultat.
Finalment arribem a un dels punts més espectaculars de la cresta “El Paso del Funambulista”. Encara que presenta grans precipicis a ambdues bandes és prou ample per passar caminant sense cap tipus de dificultat.
 |
| Pas Funambulistas vistes direcció Tuca Llardaneta |
 |
| Pas Funambulista vistes direcció "Las Espadas". |
Una vegada passat el “Funambulista” afrontem el pas més delicat de tota la cresta, una paret de 6-7 metres (II+/III) que ataquem pel cantó esquerre, superat aquest punt en pocs minuts arribem al quart cim del dia: “Tuca de Llardaneta” (3.311m).
Ràpidament
ens dirigim al pròxim
cim i en poc més de 20 minuts coronem el pic de “Tuqueta Roya” (3.266m).
 |
| Tuqueta Roya amb el Diente de Llardana de fons. |
Des del Tuqueta fins al pic de Posets la cresta no presenta cap dificultat, hem superat trams verticals, aeris, destrepes, blocs de roca,… i ara toca relaxar-se a dalt del llom del Virrei dels Pirineus: El Cim de Posets (3.375m).
Després d'haver assolit amb il·lusió el nostre repte comença un bonic descens per neu, un pèl cansats perquè no dir-ho i és que a banda de gaudir del paisatge els nostres caps ja comencen a imaginar quins serán els pròxims tres mils a conquerir.
Publicat per Xavi Franco.
