Segons un fragment del poema de Joan Fort dedicat al Puigsacalm:
...
Abans d'arribar a Olot
bé venint de Santa Pau
o de cap a Camprodon,
sempre es veu el Puigsacalm
vigilant com un al·lot
els mil verds d'aquesta vall
cobert amb capa de neu
o bé d'un verd esclatant.
...
Crec que millor no es pot definir les sensacions que transmet aquesta muntanya de la Garrotxa, tant pels que passegen als voltats d'ella o com pels que s'atreveixen a pujar-la entre els seus meravellosos boscos de fagedes.
Seduïts per les vistes que ens ha ofert el Puigsacalm continuem cap al nord i ens dirigim al Puig dels llops, un bon mirador on podem apreciar l'escarpadíssima vessant est del Puigsacalm i una cinglera que baixa de cop fins a Joanetes. Tornem per on hem vingut.
Sembla que ens em quedat amb ganes d'allargar la jornada, volem gaudir de les panoràmiques que de ben segur ens oferirà el cim de Bellmunt i sense temps ni per fer estiraments agafem el cotxe i ens dirigim direcció Sant Pere de Torelló, davant mateix del cementiri comencem a ascendir aquesta meravellosa muntanya que des de el punt més alt, el seu Santuari vigila sense descans la comarca d'Osona.
Publicat per: X. Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada