Sotllo - Montcalm - Verdaguer - Pica d'estats-Gabarró-Pic rodó Canalbona-Canalbona

Aquest estiu ens posem de nou en marxa amb la idea d'acumular uns quants tres mils més al nostre modest currículum, aquest any ens toca l'ascensió a la Pica d'Estats i als seus germans petits que l'envolten.

Surtim a les 4 de la matinada direcció Àreu, desde allà mateix surt una pista de aproximadament 12 kilometres fins arrivar a el Pla de Boet (1.860 m), allà mateix deixem el cotxe i comencem a caminar,  a pocs metres trobem el GR10 el qual ens portarà al Refugi de Vallferrera (1.940 m).

A partir d'aquest punt, el camí s'inclina amb força i guanyem ràpidament altura. Després de passar una zona més plana el camí torna a ascendir fins a arribar al Pla de Canalbona (2.140 m). El camí torna a enfilar-se i finalment després d'una forta pujada apareix el primer llac, el Estany de Sotllo. (2.370 m).

Mitja hora més tard s'arriba al Estany d'Estats (2.460 m) i des d'allà s'albira la terrible tartera de 400 metres de desnivell que cal superar fins a aconseguir arribar el Port de Sotllo (2.890 m). Aquest tram és el més dur de tot el recorregut i és per això que decidim mitjançant consens fer vivac en el mateix estany d'estats i descansar durant tota la tarda per sortir al dia següent el més descansats possible.

1-08-11 són les 4 de la matinada quan ens engeguem, desdejuni consistent per agafar forces que el dia es presumeix dur; en ment portem coronar 6 tres mils abans d'acabar el dia.

5 hores del matí: comencem a pujar la tartera, entre els pics de Sotllo (3.090 m) i Verdaguer (3.130 m), és la frontera entre Catalunya i França. En 45 minuts ja estem a dalt amb un fred considerable però amb unes ganes terribles de pujar al primer cim del dia el Sotllo (3.072m).

Veure la sortida del sol coronant qualsevol muntanya dels pirineus no té preu.

6:00 hores del matí i ja som a dalt del primer tres mil del dia: El Sotllo (3.072m).

No hi ha temps que perdre, el següent és el Montcalm (3.077m) i es presumeix tasca fàcil.

Descansem, reposem forces amb unes galetes, ens hidratem bé i posem rumb direcció Verdaguer (3.131m). Fa molt vent i això fa que l'ascensió no sigui res còmoda, però confiem que quan obri el dia les condicions meteorològiques siguin més agradables.

Anem a per el germà gran: la Pica d'Estats (3.143m).

Des de la mateixa pica posem el punt de mira en el següent cim punta Gabarró (3.115m) segurament la part més tècnica del recorregut d'avui, la cadena que uneix la pica amb Gabarró no té desperdici, requereix de concentració màxima per superar-la amb èxit.

Bé!!!!!!!!!!!! ja portem 5, el sol comença a escalfar i ens trobem amb forces, des del mateix cim localitzem el nostre últim objectiu: Pic rodó de Canalbona (3.004m).

Baixem fins a l'estanyol occidental de canalbona és un petit estany format per un circ glacial. És sota el Collet fals i el Port Franc entre el pic de Canalbona i el pic rodó de Canalbona, allà amb l'aigua calma de fons reposem forces menjant fruits secs que ens saben a glòria i se'ns ocorre improvisar el setè cim del dia: el Canalbona (2.966m) que transcorre per una airosa i descomposta aresta, és un pic que malgrat no pertànyer al selecte grup dels tres mils be es mereix una menció especial.

13:30 hores del migdia, ja estem de nou al vivac amb una satisfacció enorme, les coses han anat millor del que esperàvem i aquest any no solament hem complert l'objectiu sinó que ens ha donat temps a incrementar-ho.

Km recorreguts: 26 km.
Temps total: 15:30 hores
Desnivell acumulat: +1964,6m/-1971,2m

Publicat per: Xavi Franco.

Puig Peric 2.810m. - Petit Peric 2.690m.

Ha passat un any de l'última visita al Carlit i des de llavors portem buscant un dia per a pujar al Puig Peric, la ruta escollida serà per la part Francesa: Les Bulloses; que és un extens territori de prats, boscos i llacs, on et pots perdre tres o quatre dies i donar-te un bon bany de naturalesa que et desintoxiqui de l’estrès per a una bona temporada. L'accés des de Mont-Louis fins a la presa dels Bulloses es fa per una carretera molt estreta, que és de lliure accés excepte els mesos de juliol i agost, en els quals cal utilitzar un servei d'autobusos a partir de les 7 hores del matí.

Avui és la primera vegada que ens acompanya Raúl, un company de feina que comparteix la mateixa bogeria que nosaltres: la muntanya. Passem una estona molt agradable amb ell, espero que no sigui l'última.

El Puig Peric amb els seus 2.810 m. és el punt més alt de la comarca del Capcir. Es tracta d'una muntanya doble (Puig Peric i Petit Peric). I nosaltres avui anem a fer-los una visita.

Una vegada passat el llac es presenten dues opcions, seguir cap al nord i pujar per la cresta del Gran Peric o girar a la dreta per passar per la cabanya de la Balmeta.

La nostra idea és pujar per la cresta, però en arribar al refugi anomenat La Balmeta ens vam adonar que anàvem pel camí equivocat, així que rectifiquem camp a través i busquem la famosa cresta del Puig Peric.

Una vegada arribats al Gran Peric és qüestió de minuts arribar al seu germà petit el Petit Peric.

Peric 2.810m.

Petit Peric 2.690m.

Avui esta fent un dia fantàstic, ens tirem les fotos de rigor i baixem per la tartera que separa un cim de l'altre, ja solament queda baixar gaudint de les meravelloses vistes i dels preciosos llacs que apareixen pel nostre camí.

Publicat per: Xavi Franco.

Sant Miquel del Fai per el GR-5

Avui he quedat ben d'hora amb en Rafa, uns amics seus i un nou fixatge el meu veí Marco que s'animat a vindre amb nosaltres per primera vegada i espero que no l'última. Volem fer Sant Miquel del Fai.

El dia no pintava massa bé per practicar el mountain bike i efectivament als 20 minuts de començar a pedalar la pluja va fer acte de presencia.

Parem un moment a Can Quiquo a fer un tallat i esperar viam si escampa, i cap allà a les 9 moguts per l'ansietat decidim arriscar, el matí es va mantindre ben tapat però ens va respectar i en cap moment ens va ploure.

El terra estava ben moll i relliscava com una mala cosa, deixo constància amb aquesta foto:

Però una vegada superat el petit accident arribem a Sant Miquel.

Publicat per: Xavi Franco.

Castell de Burriac

Porto dies pensant en fer-li una visita al castell de Burriac, fa més d'un any que no toco un dels sostres del Maresme i avui toca. M'acompanyen Alberto, Doctor i Jordi, en un dia radiant amb una temperatura molt agradable.

Sortim de l'estació centre de Granollers i en un tres i no res estem a la Roca pujant i baixant corriols fins arribar a sant Bartomeu.

Fem un repàs a  la historia del Castell de Burriac: Documentat l'any 1017 data en què la comtessa Ermessenda l'hi lliura al seu fill Berenguer Ramón I. El castell va pertànyer als comtes de Barcelona. El 1352 a la mort de Berenguer de Sant vicenç el castell és adquirit per Pere Desbosc. Entre els segles XII i XIII li van aixecar la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella. Al final de la guerra contra Joan II, el militar i escriptor Pere Joan Ferrer va obtenir del (1471) la senyoria del Maresme amb centre al castell de Burriac, reconstruint i ampliant en 1473 el castell. Després de la seva mort i la del seu germà que ho va succeir, l'any 1518, el castell retorna a les mans dels Desbosc, els quals ho van mantenir fins al segle XVII. Al voltant del segle XVIII seria definitivament abandonat.

Fa un dia espectacular i tots tenim ganes d'arribar a dalt el castell i triar un bon lloc per recuperar forces per la tornada.

Des-de dalt dels seus 387,5 metres d'altitud es pot gaudir d'unes vistes precioses sobre Mataró i la resta del litoral. Durant uns minuts recuperem forces i decidim entre tots tornar per el mateix camí d'anada.

Publicat per: Xavi Franco.