Cargando

diumenge, 31 de juliol del 2011

Sotllo - Montcalm - Verdaguer - Pica d'estats-Gabarró-Pic rodó Canalbona-Canalbona

Aquest estiu ens posem de nou en marxa amb la idea d'acumular uns quants tres mils més al nostre modest currículum, aquest any ens toca l'ascensió a la Pica d'Estats i als seus germans petits que l'envolten.








Surtim a les 4 de la matinada direcció Àreu, desde allà mateix surt una pista de aproximadament 12 kilometres fins arrivar a el Pla de Boet (1.860 m), allà mateix deixem el cotxe i comencem a caminar,  a pocs metres trobem el GR10 el qual ens portarà al Refugi de Vallferrera (1.940 m).


















A partir d'aquest punt, el camí s'inclina amb força i guanyem ràpidament altura. Després de passar una zona més plana el camí torna a ascendir fins a arribar al Pla de Canalbona (2.140 m). El camí torna a enfilar-se i finalment després d'una forta pujada apareix el primer llac, el Estany de Sotllo. (2.370 m).












Mitja hora més tard s'arriba al Estany d'Estats (2.460 m) i des d'allà s'albira la terrible tartera de 400 metres de desnivell que cal superar fins a aconseguir arribar el Port de Sotllo (2.890 m). Aquest tram és el més dur de tot el recorregut i és per això que decidim mitjançant consens fer vivac en el mateix estany d'estats i descansar durant tota la tarda per sortir al dia següent el més descansats possible.




















1-08-11 són les 4 de la matinada quan ens engeguem, desdejuni consistent per agafar forces que el dia es presumeix dur; en ment portem coronar 6 tres mils abans d'acabar el dia.











5 hores del matí: comencem a pujar la tartera, entre els pics de Sotllo (3.090 m) i Verdaguer (3.130 m), és la frontera entre Catalunya i França. En 45 minuts ja estem a dalt amb un fred considerable però amb unes ganes terribles de pujar al primer cim del dia el Sotllo (3.072m).










Veure la sortida del sol coronant qualsevol muntanya dels pirineus no té preu.










6:00 hores del matí i ja som a dalt del primer tres mil del dia: El Sotllo (3.072m).


No hi ha temps que perdre, el següent és el Montcalm (3.077m) i es presumeix tasca fàcil.

Descansem, reposem forces amb unes galetes, ens hidratem bé i posem rumb direcció Verdaguer (3.131m). Fa molt vent i això fa que l'ascensió no sigui res còmoda, però confiem que quan obri el dia les condicions meteorològiques siguin més agradables.










Anem a per el germà gran: la Pica d'Estats (3.143m).
Des de la mateixa pica posem el punt de mira en el següent cim punta Gabarró (3.115m) segurament la part més tècnica del recorregut d'avui, la cadena que uneix la pica amb Gabarró no té desperdici, requereix de concentració màxima per superar-la amb èxit.
Bé!!!!!!!!!!!! ja portem 5, el sol comença a escalfar i ens trobem amb forces, des del mateix cim localitzem el nostre últim objectiu: Pic rodó de Canalbona (3.004m).

Baixem fins a l'estanyol occidental de canalbona és un petit estany format per un circ glacial. És sota el Collet fals i el Port Franc entre el pic de Canalbona i el pic rodó de Canalbona, allà amb l'aigua calma de fons reposem forces menjant fruits secs que ens saben a glòria i se'ns ocorre improvisar el setè cim del dia: el Canalbona (2.966m) que transcorre per una airosa i descomposta aresta, és un pic que malgrat no pertànyer al selecte grup dels tres mils be es mereix una menció especial.







13:30 hores del migdia, ja estem de nou al vivac amb una satisfacció enorme, les coses han anat millor del que esperàvem i aquest any no solament hem complert l'objectiu sinó que ens ha donat temps a incrementar-ho.

Km recorreguts: 26 km.
Temps total: 15:30 hores
Desnivell acumulat: +1964,6m/-1971,2m

Publicat per: Xavi Franco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada