Aneto - 3.404m.

El Aneto, és el cim més alt del Pirineus 3.404 metres i la seva ascensió és quasi obligada per a totes les persones que els agradi fer muntanya, però amb això no ni ha prou, cal saber que el que afronta aquesta fita tindrà que anar ben preparat; si bé, la majoria de les rutes d'ascens al sostre dels Pirineus es consideren fàcils, tindrem que tenir en comte que es tracta d'un cim exigent a causa de varis factors; com el desnivell a superar, la cota d'altura, la presència de la glacera i el Pas de Mahoma. El premi final, és un dels espectacles més grans que ens poden oferir els Pirineus, i haver aconseguit trepitjar el seu cim més alt.

Per això li vaig proposar al Xavi que seria un bon pic perque s’estrenès amb això del trekking, pensava que m’engegaria a pastar fang, però la meva gran sorpresa va ser quan em va dir que ell pujaria marxa enrera , a peu coix i amb el seu tanga de Gore-Tex. Ja us podeu imaginar la cara de sorprès que s’hem va quedar. Doncs dit i fet, durant la setmana teniem els nostres dubtes ja que el Xavi té tendinitis als genolls, una setmana avanç habiem fet la caminada d'Aiguafreda a bon ritme durant la pujada i a la baixada li van apareixer molesties als genolls, pero segons ell una tendinitis no es excusa i dimecres 30 d’abril sortiriem de casa seva amb el seu super Saxo.

A les 19:00 hores ja estavem a Benasque. Fem un tomb pel poble i encarreguem uns entrepans de “longaniza del valle” pel dia de demà. El Xavi va tenir uns petits problemes amb un pobre home de l’hotel, que fregava el menjador, feien la final de la Champions i el Xavi estaba tant concentrat amb el partit que li va trepitjar com a mínim tres vegades el terra mullat.

Decidím pujar per la Renclusa, ens llevem a les 3:30h i esmorzem a l’habitació, agafem el cotxe i anem fins al Plan del Hospital. Començem a caminar amb el frontal una hora desprès de sortir del llit, i la nostra gran sorpresa és que trobem més neu de l’esperada. Arribem a la Renclusa i fem una paradeta per menjar alguna barreta i fruits secs. Quan veiem la pujada que tenim davant nostre fins al portillón superior ens calçem els crampons, i mare meva quina pujada!!!!!!. Llarga i dura de nasos.

Passades les 9:00 hores arribem al portillón i veiem que al coll de Coronas hi ha bastanta boira, pero no ens dificulta la nostre feina i pujem 'a bon ritme'. I efectivament, quan aconseguim arribar-hi en mig d’una ventolera que quedaves ben descabellat i desprès de fer una volteta extra amb més de 250m. de desnivell positiu per un petit error tècnic, hi ha una boira que no veiem tres en un burro. Que fem? seguim? Anem enrrera? Els nostres dubtes s’esvaeixen quan veiem un grup amb un guia que fan mitja volta en aquell moment nosaltres també vam decidir tornar.

Ens han faltat 200 metres de desnivell per fer el cim, però a la muntanya se li ha de tenir respecte i una retirada a temps és prudència ens aquests casos. La baixada s'ens fa llarga ja que la neu està molt toba i el Xavi continua amb la tendinitis de cavall a cada genoll. No em pogut arribar a dalt però han sigut dos dies d’aventura, divertits i amb ganes de tornar-hi per rematar la feina.

Publicat per: Eudald Montasell.

Fotografies curioses:

Portillón superior (any 1919)

Anys enrrera, la glacera mostrava unes esquerdes, avui día inimaginables

Hi ha alguns, que neixen il·luminats i d'altres enfosquits; diuen que la foto al cim de l'Aneto, és de l'any 1968, com varen passar 'el vespino' pel Pas de Mahoma?

Comparativa, de la regressió de la glacera.