Pic del Freser 2.835 m.

Son les 6:30 hores de la matinada, sortim direcció Setcases/Vallter 2000, avui tenim pensat pujar paral·lels al riu Ter passant per el Refugi d’Ulldeter direcció pic de l’infern. Ens acompanya en Joan Portet, un paio multi aventura. Aquest es el segon any que anem per aquesta part del Pirineu Gironí, la primera visita va ser l’any passat per fer l’ascensió a Bastiments, es un destí que ens agafa relativament a prop de casa i ens posa a l’abast diverses muntanyes que superen els 2.500 metres i amb unes vistes immillorables. Son les 9:30 hores i ja hem arribat al Refugi d’Ulldeter, que no se perquè a aquestes alçades de temporada roman tancat, allà parem 15 minuts a menjar un entrepà i continuem la marxa. Deixem a mà dreta les pistes d’esquí i ens dirigim direcció Coll de la Marrana, ja portem uns metres ascendits i es pot apreciar el petit circ d’Ulldeter. Arriben a dalt el Coll de la Marrrana i el següent objectiu es creuar la llarguíssima tartera del Bastiments també anomenada Feixa Llarga, l’objectiu es continuar direcció Collada de les Comes de Malinfern (2.705 m). Però de sobte sentim un tiu que ens diu bon dia i al girar el cap ostia! és igual que el Corbacho! L’Eudald l’hi pregunta si és ell, i ens diu que no, però natros creiem que ens ha pres el pel. Son poc més de es 11:00 hores i ja som a dalt de Malinfern, no anem gaire bé de temps i desprès d’una petita pausa ens dirigim direcció pic del Freser, per una impressionant cresta que ens portarà a dalt el cim, hi han passos força compromesos però amb molta cura anem passant i en poc més de mitja hora ja hi som .

Un cop a dalt del Freser fem càlculs, ens quedar anar fins el pic dels Gorgs (2851 m.) i desprès el següent es el pic de l’Infern (2859 m.), creiem que a la tornada ens agafarà la nit i no val la pena arriscar, decidim buscar un lloc protegit del vent i demés inclemències i dinar tranquils per baixar amb la panxa plena.

En poc més de 2 hores i mitja ja som al cotxe hem fet una baixada bastant còmode i gaudint de les diferents converses que van sortint. Son les 17:30 hores i avui hi ha motiu de celebracions, decidim parar a Camprodón a fer un berenar ‘full equip’ convidats per l’Eudald, serà pare al Juliol i això sempre es motiu de celebració.

ENHORABONA COMPANY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.

Publicat per: E. Montasell i X. Franco.

Sant Marçal - Collformic nevat

Setmana molt freda i última de feina, això es tradueix a vacances imminents, sembla que ha nevat bastant pel Montseny i han anunciat durant la setmana nevades a cotes molt baixes, estem a dimecres i encara no hem decidit que farem aquest divendres, però tot indica que tocarem neu. 7:45 h sortim de casa l’Eudald amb cotxe direcció Sant Marçal, tenim pensat anar fins a Collformic passant per suposat pel Mític i estimat Matagalls, abans d’arribar al poble de Seva fem una paradeta a les quatre carreteres a fer un cafetó i continuem la marxa. 9:00 h Ja estem al pàrking de Sant Marçal, fa un dia boníssim sembla fins i tot que passarem calor, segur que quant arribem a dalt de Matagalls tindrem molt bones vistes. 10:00 h no portem ni un hora caminant i ja comencem a trobar un bon gruix de neu, buaff!!!, quina errada més greu, com al pàrking no hi havia gairebé neu havíem decidit pujar amb bambes i deixar les botes al cotxe, dons una vegada més: ens hem equivocat i com sempre pugem passant penúries. Arribem a Coll Pregon amb més de 30cm de gruix de neu, es increïble que maco es veu tot, sembla una foto d’aquestes que surten a qualsevol revista de neu. Ens enfilem direcció Matagalls i en poc més de 20 minuts ja som a dalt. A Matagalls durant l’any pugem moltes vegades, de fet hem pujat amb molta calor, amb vent, pluja, amb un fred que pelava, fins i tot amb bici, però mai ens havíem trobat el Cim tant i tant nevat, hem passat una mica de fred als peus per no portar botes, però l'esforç ha valgut la pena. Ja nomes ens queda la baixada a Collformic per fer l’esmorzar, decidim fer-la correns ja que anem justet de temps, només arribar a la carretera quedem parats amb la gent que hi ha per pujar a Matagalls, carai, segur que ha sortit a la tele que s’ho trobarien tot nevat i clar, la gent s’anima a sortir. Nosaltres vam decidir asseure a sobre d’un turonet, tocant-nos el sol a la cara i veiem com la gent va pujant, acabem de menjar l’entrepà i ens posem en marxa un altre cop direcció Sant Marçal. Bufff!!! Amb la panxa plena costa pujar, ens ho prendrem amb paciència, doncs no, impossible!!!, al senyor Eudald no se li acudeix cap idea bona, ara diu que abans d’arribar a la creu hem d’avançar a tots els que han sortit de Collformic mentre nosaltres estàvem esmorzant, i dit i fet, el ‘tiu’ va avançant a la gent a ritme de pal, pal i més pals. A mi m’encomana la tonteria i a última hora decideixo pujar a bon ritme deixant enrere a tots aquells que havien decidit pujar a la creu. Ha estat fàcil el nivell dels oponents era de ‘domingueros’. Fem quatre fotos a dalt el cim i ens dirigim cap al cotxe, avui hem fet una ruta bastant maca, no era gaire física però si maca de fer i sempre fa goig de tindre fotos del Matagalls ben nevat.

Publicat per: E. Montasell i X. Franco.

Plà de la Calma amb neu.

Aquesta setmana ha nevat al Turó de l’Home, Matagalls, Agudes, Pla de la Calma...no és una gran nevada, però suficient per anar amb la bici a trepitjar-ne una mica. 8:00h del matí miro el termòmetre i estem a 3 graus, sembla que avui passarem fred, quedem com gairebé sempre a l’ajuntament de Les Franqueses, allà hi ha puntual el Fran i al cap de 5 minuts arriba l’Eudald. El Fran ens diu que avui no ens acompanyarà ja que te problemes amb el pedalier de la seva bici i per no agreujar més l’averia prefereix retirar-se. 9:00h sortim cap a pla de la calma, segur que avui trobarem neu, fa molt bon dia, amb un sol que escalfa bastant, però de seguida que toques ombra et peles de fred. Xerrant, xerrant arribem al pantà i sense pausa ens enfilem cap al pla

tenim dubtes de si trobarem neu però sinó es aixin’s allargarem la ruta fins el Suí, i si tampoc trobem neu mirarem de fer ruta fins Andorra, ja, ja, ja. L’objectiu d’avui és clar: les rodes de les nostres “nenes” han de tocar neu sigui com sigui. No se si és pel fred, o que acabo de sortir d’una galipàndria o que fa més de 10 dies que no faig res d’exercici, però em costa més del conte pujar a dalt. Falten poc més de 2 kilometres i ja vaig trepitjant neu, veig que a dalt en trobarem un bon gruix.

Per fi he arribat, l’Eudald porta una bona estona esperant fins i tot a fet amics, i quina és la meva sorpresa que me’l trobo amb un cafetó ben calent a les mans. Son dos amics de cardedeu i les seves tres mascotes, tres gossos molt guapos. Ells tampoc s’han volgut perdre l’espectacle que ofereix la Calma nevada, en vols? Que bé! mai m’havia trobat pujant al Pla de la Calma amb un gruix considerable de neu i un fred que pela i a sobre només arribar m’ofereixen un café ben calent, quina sort. Molt agraït companys, poca gent m’he trobat per la vida com vosaltres , espero tornar-vos a veure. Fem la xerrada i passades les 13:00h decidim baixar cap a casa, hem pujat moltes vegades al Pla però mai ho havíem fet amb neu, i la veritat és que fa molt de goig trobar-ho tot blanquinos.

Total: 60 kms i un desnivell acumulat de 2.815 metres.

Publicat per X. Franco i E. Montasell