Repte Aconseguit: Pic de l'Infern, Gorgs, Freser i Bastiments

Per fi ha arribat el gran dia, portem mesos intentant trobar una data per fer aquesta ruta que hem batejat com ‘desafío extremo’, volem fer els quatre cims més característics de la zona d'Ull de Ter: Pic de Bastiments 2.884m., Pic del Freser 2.835m., pic dels Gorgs 2.856m. i pic de l’ Infern 2.869m. aquest últim un dels pics més bonics i amb més bones vistes del Pirineu oriental ja que es troba envoltat de muntanyes. Ruta molt bonica sense dificultats tècniques, però si de dificultat en quant a distàncies, desnivells, fred, neu i vent. Sortim des de l’aparcament de l’estació de Vallter 2000 direcció coll de la Marrana. Fa bastant fred i bufa un vent que tira d’esquenes, un vent que no ens abandonarà fins al final de la ruta. El camí no té pèrdua en poc mes de mig hora estem a dalt el coll de la Marrana, com que el vent és molt intens no ens aturem i continuem direcció Pic de Freser travessant abans la Feixa Llarga. Enfilem ja cap el Pic de Freser. El pic de l’ Infern cada vegada ja queda més a prop, el veritable objectiu del dia. Dalt dels cims el vent es deixa notar.

El tram entre el Pic de Freser i el Pic de l' Infern és la zona més delicada del dia i obliga a posar les mans a terra més d'una vegada ja que la capa de neu que cobreix les pedres es molt traïdora. Abans d’arribar a l’ infern ens desviem uns minuts per assolir un altre cim, el Pic dels Gorgs i finalment al cap de gairebé 3,5 hores arribem al anel.lat pic de l' Infern. Com deia al principi un pic envoltat de muntanyes que li dona un aire molt alpí. Estem al cor del Pirineu oriental, a una banda el Puigmal i a l'altre el Bastiments. Fa un fred que pela i començo a perdre la sensibilitat als dits de les mans i decidim marxar d’allà com més aviat possible desfent el camí fins ara recorregut.

Entre el Freser i la collada de les Comes del Malinfern fem una parada per esmorzar i quina es la meva sorpresa: una vegada tot preparat el ‘presi’ treu un ‘termo’ amb una crema de xampinyons vent calentona que era molt d’agrair desprès del fred que havíem passat tots dos, ens atipem com si fos un casament i ens posem en marxa. Baixem cap a la collada de les Comes del Malinfern, un cop al coll ens enfilem ja cap el Pic de Bastiments. Un cop al cim dominem tot el Pirineu oriental, som al sostre de la ruta d’avui i la climatologia cada vegada es torna mes adversa.

Ara ja toca baixar i tornem a descendir per el coll de la Marrana direcció Vallter, passem pel refugi d’ull de Ter i tracem una diagonal que ens porta directament cap a l’aparcament on tenim el cotxe.

Publicat per: X. Franco.

Canal del Mejillón - Montserrat

7:15h del matí ens posem en marxa ben d’hora com sempre, hem quedat que pasaríem a recollir al Marc i la Silvia per casa seva, fem les presentacions pertinents i ens dirigim direcció Montserrat amb l’ intenció de fer la Teresina una via ferrada instal•lada a Montserrat concretament a Santa Cecilia. Aparquem el cotxe al refugi de Santa Cecilia i agafem un corriol que va de pujada just a davant del pàrking el qual ens portarà directament fins al Torrent de San Jeroni.

Allà mateix ens equipem amb arnesos, mosquetons, etc... i comencem a grimpar en busca de la ferrada. Arribem a una cornisa equipada amb cable de seguretat la passem i el camí es divideix en dos esquerra o dreta, nosaltres ni ens adonem compte i per inèrcia agafem el de la esquerra, desprès de pujar, pujar i molt pujar al ritme que havien imposat tant l’Eudald com el Marc que per cert tot sigui dit de pas era un ritme força incòmode pels meus pulmons, arribem casi be a dalt de tot vaja a 300 metres i escaigs del mirador de Sant Jeroni. Reunió d’emergència de tots quatre al final del camí, una cosa ens quedava clara a tots i es que ens havíem passat les indicacions de la via ferrada pel forro i que estàvem al Mirador de Sant Jeroni. Bé es el moment de pensar ràpid una alternativa, ens em aixecat un dissabte per fer la via i practicar ràpels i ara no es qüestió de desfer el camí i tornar a començar, aixin’s que busquem un lloc on i hagi bones vistes i una mica de sol parem a esmorzar, i amb la panxa plena segur que es prenen millors decisions. Dit i fet hem decidit arribar fins al Mirador i allà farem la ferrada però de baixada. Ja som a dalt de tot, buffff quines vistes mes maques son impressionants, de sobte apareix un noi i li preguntem que tal per fer la via de baixada i ens contesta que puja molta gent i ens aconsella que fem la canal del mejillón, un altre vegada canvi de plans quin dia que portem.

Comencem a baixar i desprès de poc menos de mig hora ens trobem amb el primer ràpel, mare de deu jo no havia fet mai un ràpel i allà seria la meva estrena, buffff les vaig passar magres, crec que pujant el Tourmalet no tindria ni la meitat de pulsacions que baixant aquell tallat de poc mes de 15 metres que a mi em semblaven 1000. Vam anar empalmant un ràpel amb l’altre i gràcies a la Silvia i el Marc que ens anaven explicant diferents tècniques de com lligar cordes, les diferents formes de posar la corda al 8, etc..., a mi poc a poc se m’anava passant l’adrenalina que portava acumulada a dintre i en poc mes de 3 hores ja estem a baix de tot.

Desfem el camí d’anada i a les 14 hores aproximadament estem de tornada amb el cotxe per a dinar casa i carregar piles per la pròxima.

Publicat per X. Franco.