7:15h del matí ens posem en marxa ben d’hora com sempre, hem quedat qu
e pasaríem a recollir al Marc i la Silvia per casa seva, fem les presentacions pertinents i ens dirigim direcció Montserrat amb l’ intenció de fer la Teresina una via ferrada instal•lada a Montserrat concretament a Santa Cecilia.
Aparquem el cotxe al refugi de Santa Cecilia i agafem un corriol que va de pujada just a davant del pàrking el qual ens portarà directament fins al Torrent de San Jeroni.
e pasaríem a recollir al Marc i la Silvia per casa seva, fem les presentacions pertinents i ens dirigim direcció Montserrat amb l’ intenció de fer la Teresina una via ferrada instal•lada a Montserrat concretament a Santa Cecilia.
Aparquem el cotxe al refugi de Santa Cecilia i agafem un corriol que va de pujada just a davant del pàrking el qual ens portarà directament fins al Torrent de San Jeroni.
Allà mateix
ens equipem amb 
arnesos, mosquetons, etc... i comencem a grimpar en busca de la ferrada.
Arribem a una cornisa equipada amb cable de seguretat la passem i el camí es divideix en dos esquerra o dreta, nosaltres ni ens adonem compte i per inèrcia agafem el de la esquerra, desprès de pujar, pujar i molt pujar al ritme que havien 
imposat tant l’Eudald com el Marc que per cert tot sigui dit de pas era un ritme força incòmode pels meus pulmons, arribem casi be a dalt de tot vaja a 300 metres i escaigs del mirador de Sant Jeroni.
Reunió d’emergència de tots quatre al final del camí, una cosa ens quedava clara a tots i es que ens havíem passat les indicacions de la via ferrada pel forro i que estàvem al Mirador de Sant Jeroni.
Bé es el moment de pensar ràpid una alternativa, ens em aixecat un dissabte per fer la via i practicar ràpels i ara no es qüestió de desfer el camí i tornar a començar, aixin’s que busquem un lloc on i hagi bones vistes i una mica de sol parem a esmorzar, i amb la panxa plena segur que es prenen millors decisions.
Dit i fet hem decidit arribar fins al Mirador i allà farem la ferrada però de baixada.
Ja som a dalt de tot, buffff quines vistes mes maques son impressionants, de sobte apareix un noi i li preguntem que tal per fer la via de baixada i ens contesta que puja molta gent i ens aconsella que fem la canal del mejillón, un altre vegada canvi de plans quin dia que portem.
ens equipem amb 
arnesos, mosquetons, etc... i comencem a grimpar en busca de la ferrada.
Arribem a una cornisa equipada amb cable de seguretat la passem i el camí es divideix en dos esquerra o dreta, nosaltres ni ens adonem compte i per inèrcia agafem el de la esquerra, desprès de pujar, pujar i molt pujar al ritme que havien 
imposat tant l’Eudald com el Marc que per cert tot sigui dit de pas era un ritme força incòmode pels meus pulmons, arribem casi be a dalt de tot vaja a 300 metres i escaigs del mirador de Sant Jeroni.
Reunió d’emergència de tots quatre al final del camí, una cosa ens quedava clara a tots i es que ens havíem passat les indicacions de la via ferrada pel forro i que estàvem al Mirador de Sant Jeroni.
Bé es el moment de pensar ràpid una alternativa, ens em aixecat un dissabte per fer la via i practicar ràpels i ara no es qüestió de desfer el camí i tornar a començar, aixin’s que busquem un lloc on i hagi bones vistes i una mica de sol parem a esmorzar, i amb la panxa plena segur que es prenen millors decisions.
Dit i fet hem decidit arribar fins al Mirador i allà farem la ferrada però de baixada.
Ja som a dalt de tot, buffff quines vistes mes maques son impressionants, de sobte apareix un noi i li preguntem que tal per fer la via de baixada i ens contesta que puja molta gent i ens aconsella que fem la canal del mejillón, un altre vegada canvi de plans quin dia que portem.
Comencem a baixar i desprès de poc menos de mig hora ens trobem amb el primer ràpel, mare de deu jo no havia fet mai un ràpel i allà seria la meva estrena, buffff les vaig passar magres, crec que pujant el Tourmalet no tindria ni la meitat de pulsacions que baixant aquell tallat de poc mes de 15 metres que a mi em semblaven 1000. 
Vam anar empalmant un ràpel amb l’altre i gràcies a la Silvia i el Marc que ens anaven explicant diferents tècniques de com lligar cordes, les diferents formes de posar la corda al 8, etc..., a mi poc a poc se m’anava passant l’adrenalina que portava acumulada a dintre i en poc mes de 3 hores ja estem a baix de tot. 
Desfem el camí d’anada i a les 14 hores aproximadament estem de tornada amb el cotxe per a dinar casa i carregar piles per la pròxima.
Publicat per X. Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada