Per fi ha arribat el gran dia, portem mesos intentant trobar una data per fer aquesta ruta que hem batejat com ‘desafío extremo’, volem fer els quatre cims més característics de la zona d'Ull de Ter: Pic de Bastiments 2.884m., Pic del Freser 2.835m., pic dels Gorgs 2.856m. i pic de l’ Infern 2.869m. aquest últim un dels pics més bonics i amb més bones vistes del Pirineu oriental ja que es troba envoltat de muntanyes. Ruta molt bonica sense dificultats tècniques, però si de dificultat en quant a distàncies, desnivells, fred, neu i vent.
Sortim des de l’aparcamen
t de l’estació de Vallter 2000 direcci
ó coll de la Marrana. Fa bastant fred i bufa un vent que tira d’esquenes, un vent que no ens abandonarà fins al final de la ruta. El camí no té pèrdua en poc mes de mig hora estem a dalt el coll de la Marrana, com que el vent és molt intens no ens aturem i continuem direcció Pic de Freser travessant abans la Feixa Llarga.
Enfilem ja cap el Pic de Freser. El pic de l’ Infern cada vegada ja queda més a prop, el veritable objectiu del dia. Dalt dels cims el vent es deixa notar.
t de l’estació de Vallter 2000 direcci
ó coll de la Marrana. Fa bastant fred i bufa un vent que tira d’esquenes, un vent que no ens abandonarà fins al final de la ruta. El camí no té pèrdua en poc mes de mig hora estem a dalt el coll de la Marrana, com que el vent és molt intens no ens aturem i continuem direcció Pic de Freser travessant abans la Feixa Llarga.
Enfilem ja cap el Pic de Freser. El pic de l’ Infern cada vegada ja queda més a prop, el veritable objectiu del dia. Dalt dels cims el vent es deixa notar.
El tram entre el Pic de Freser i el Pic de l' Infern és la zona més delicada del dia i obliga a posar les mans a terra més d'una vegada ja que la capa de neu que cobreix les pedres es molt traïdora. Abans d’arribar a l’ infern ens desviem uns minuts per assolir un altre cim, el Pic dels Gorgs i finalment al cap de gairebé 3,5 hores arribem al anel.lat pic de l' Infern. Com deia al principi un pic envoltat de muntanyes que li dona un aire molt alpí. Estem al cor del Pirineu oriental, a una banda el Puigmal i a l'altre el Bastiments.
Fa un fred que pela i començo a perdre la sensibilitat als dits de les mans i decidim marxar d’allà co
m més aviat possible desfent el camí fins ara re
corregut.
Entre el Freser i la collada de les Comes del Malinfern fem una parada per esmorzar i quina es la meva sorpresa: una vegada tot preparat el ‘presi’ treu un ‘termo’ amb una crema de xampinyons vent calentona que era molt d’agrair desprès del fred que havíem passat tots dos, ens atipem com si fos un casament i ens posem en marxa.
Baixem cap a la collada de les Comes del Malinfern, un cop al coll ens enfilem ja cap el Pic de Bastiments. Un cop al cim dominem tot el Pirineu oriental, som al sostre de la ruta d’avui i la climatologia cada vegada es torna mes adversa.
Ara ja toca baixar i tornem a descendir per el coll de la Marrana direcció Vallter, passem pel refugi d’ull de Ter i tracem una diagonal que ens porta directament cap a l’aparcament on tenim el cotxe. Publicat per: X. Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada