Aquest estiu moguts per l’esperit de Roland, hem decidit triar com a destí Gavarnie, en principi teníem previst fer deu tres mils i visitar la gruta de Casteret en una jornada, però per culpa de la climatologia i problemes logístics ens vam haver de conformar amb sis que no esta gens malament.
16/08/09 - Son les 4 de la matinada quant sortim de casa l’Eudald direcció Gavarnie; ens queden 450 kilòmetres de cotxe per davant, durant els quals pasarem pels mítics ports de muntanya col d’aspen i Tourmalet.
Son les 12:00 hores i ja estem aparcats a col de Tentes, sortim ben carregats direcció port de Bujaruelo i tot seguit ens dirigirem al refugi de Sarradets.
Sembla que el dia estarà fresc, coi!!!!!! I tant fresc que esta plovent, s’acaben d’anar tots els plans a norris!!!!, en principi la idea era aconseguir travessar la bretxa de Roland fer Taillón i els dos Gavietos i fer nit a la Gruta de Casteret.
Canvi de plans, sort que em trobat una petita cova a la cara Nord de la Bretxa, allà deixarem les motxilles i esperarem a que escampi el mal temps.
Bé són poc més de les 17:30 hores i no queda ni un núvol, en fí aixin’s es la muntanya, ara fa sol, ara plou, ara neva.
Tots plegats decidim abordar ansiosament en la mateixa tarda els tres cim que ens queden més a la bora (Taillón, Gavieto occ. I Gavieto or.), i dit i fet.
En menys d’un hora ja érem a dalt el Taillón 3.144 metres, fem la foto de rigor amb les meravelloses vistes del Vignemale de fons i posem rumbo cap a Gavietos.
Sembla que estan a la bora i efectivament en un tres i no res vam fer el segon tres mil de la tarda Gabiétou Oriental 3.031 metres, foto al esprint i a per el tercer.
Del Gaviétou or. al Gaviétou occ. 3.034 metres es va en un tres i no res, son les 19:00 hores i ens queda la tornada a la bretxa, tots tres tenim força gana, se’ns farà la tornada llarga.
21:00 hores: ens em llevat a les 4 de la matinada, em fet 450 km de cotxe, em pujat carregats com a mules fins a la bretxa, ens ha fet sol, ens ha plogut i em fet 3 tres mils; que més se li pot demanar a un dia.
Buffffffffffffffff, quina gana.
17/08/09
Repassant la historia: la llegenda diu que un tal Roland, nebot de Carlemany, havent estat vençut a Roncesvalles i fugint dels sarraïns cap a les muntanyes, va trobar-se el camí impossibilitat per una enorme barrera de pedra, just sota el Casco de Marboré. Per tal d’evitar que la seva espasa Durandal pogués quedar en mans infidels, la llençà amb tanta fúria contra la sòlida roca que l’impacte va crear l’enorme obertura de mes de 40 metres que avui encara es coneix com a Bretxa de Roland.
8:30 hores del matí passades, fa un fred que pela i comencem a prendre les primeres decisions, volem anar a passar la segona nit a la Gruta de Casteret desprès de completar els 7 tres mils que ens queden.
Arribem a la 'Gruta helada de Casteret', ens comencem a enredar visitant-la per dintre i perdem mig matí, i allà mateix traiem la conclusió de que fa massa fred per passar la nit.
Som conscients que em perdut molt de temps anant a Casteret carregats amb tot el Vivac, i que em de tornar fins a la Gruta a recollir les motxilles i desfer el camí fins a la bretxa. De moment deixarem les motxilles amagades i a última hora decidirem a on anirem a dormir.
Mig matí i només em fet el cim de ‘el casco’ 3.006 metres, finalitzar el nostre repte amb èxit es complica per moments.
Accelerem el ritme i coronem el cim de ‘la torre de Marboré’ 3.009 metres abans del migdia, anem a contrarellotge. Ara ens queda ‘la espalda’ es veu fàcil d’arribar, i desprès a per les tres cascades i Marboré, ja ho tenim a tocar nois.
Les coses es compliquen; em de vorejar una cresta immensa que ens farà perdre més d’un hora, i a sobre comencem a dubtar si portem la ruta correcte.
Son les 15 hores pasades quan arribem a dalt el pic de ‘la espalda de Marboré’ de 3.073 metres d'alçada, allà en petit comitè decidim pactar la rendició al repte dels 10 tres mils, immediatament tornarem cap a la Gruta, no volem arriscar i haver de fer la tornada desde Casteret fins a la Bretxa de nit.
Una vegada em agafat de nou les motxilles tornem cap a la Bretxa a tota presa per el ‘paso de los Sarrios’, avia’m si tenim sort i podem tornar a pasar la nit a la cova.
Quina mala sort haurem de pasar la nit al ras, improvisem un petit vivac aprofitant unes de les parets de la bretxa pel cantó espanyol, estem destrossats, creuem els dits perquè no ens plogui i no faci massa fred.
18/08/09 - Ens aixequem a les 6:00 hores recollim a tota pastilla i en poc més de 2 hores ja estem al cotxe, fem una visita ràpida a la cascada de Gavarnie: el salt d’aigua més gran d’Europa 423 metres de caiguda lliure i cap a casa.
Em passat dos dies força entretinguts, descobrint paratges insòlits i disfrutant de l’alta muntanya.
Publicat per: X. Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada